Record

Recordo encara avui aquella data. Recordo el cel gris amb núvols preparats per fer una tempesta d'estiu. Recordo també la xafogor que recobria els nostres cossos sota la pluja i que va fer la trobada més excitant. Recordo la teva cara, aquella mirada perduda de noi que no ha trencat mai un plat. Els teus cabells llargs, però ben portats. Els llavis carnosos plens de gaudi i plaer i de versos tendres per a cada moment. Recordo els gests sota moviments dolços, suaus i les paraules plenes de saberuda i experiència.
Acluco els ulls i sento cada paraula, cada abraçada, cada carícia, cada mirada, cada petó els revisc com si et tingués al meu costat. També tinc present les sensacions, els nervis, les pors, els silencis d'aquella tarda màgia. Vam quedar a la plaça, com sempre. Tu vas portar-me a casa teva, estàvem sols, feia tant de temps que buscàvem i desitjàvem aquest moment, tot i així els nervis eren a flor de pell. Però va resultar ser una de les millors tardes que he viscut mai i que difícilment podré perdre en l'oblit. Suposo que tu tampoc te'n has oblidat oi?
Amb tu vaig descobrir tot el que ningú m'havia ensenyat, vaig viure l'amor com un sentiment únic i meravellós, vaig trobar sentit a la vida i a la existència.
Ara estic mirant antigues fotos recordes quan vam anar a la platja d'amagat, o quan quedàvem al parc i ens petonejàvem al carreró, i les converses insignificants però imprescindibles, les assemblees, els concerts, els dies de lluita ... Amb tu ho he compartit tot i dubto que pugui fer-ho amb algú més.
Avui he anat al jutjat al final tancaran al cabró que et va atropellat. Però jo encara recordo aquell dia quan sortíem els dos de casa teva i de sobte... tot va anar tan ràpid.