Etapes

Un relat de: fidel a la utopia

Encara avui recordo aquelles dolces vesprades caloroses banyant-me dins d'un cossi, les corredisses per casa, les guixades al passadís, les relaxants passejades vora la frescor del riu, l'olor de l'herba humitejada, el perfum de que m'acariciava cada vespre ...
A poc a poc tot això es va anar esvaint i substituint per voltes amb amics, jocs a les places, partits de bàsquet, les primeres colònies, bicicletades, festes d'aniversari, la primera colla ... Més endavant la vida et torna a donar un tomb i t'adones de quelcom que canvia al teu voltant i amb tu mateix; els primers beures, el primer amor, un petó especial, la primera nit de festa, un concert, discussions, acampades, assemblees, manifestacions, concentracions, somnis i utopies, la tendresa característica d'aquelles carícies i abraçades, la mirada que traspassa, el sexe...

Comentaris

  • Aixxx...[Ofensiu]
    Perestroika | 06-09-2006

    és una llàstima que altre cop et quedis curta..

    Tots hem viscut aquells moments, i els has descrit molt bé, però altre cop em quedo amb sensació de voler-ne més.

    Salut i una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fidel a la utopia

22 Relats

19 Comentaris

21068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Intento escriure tot allò que barrina el meu cap, deixant-me endur pels sentiments, tot i que encara no he descobert el secret per mostrar les meves idees, dèries, desitjos, sentiments, pensaments... de la millor manera possible, de fet el resultat és el que m'importa menys, ara per ara, valoro el camí que es recorre per arribar al resultat final del relat.
Gràcies a tots els que llegiu i comenteu.
Salut i revolta


Com la pell de la bresquilla,
que arribara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.



http://lluita.blocat.com/