Dona i de segones

Romina fa dos anys que s'ha instal·lat a Barcelona va desplaçar-se des de Belgrad amb la intenció d'acabar la carrera i quedar-s'hi a viure tot esperant unes perspectives de futur millors. És una noia simpàtica, amable, respectuosa, intel·ligent i de bon veure.
El que no sapiguè mai Romina, fou el calvari que l'esperava en aquella ciutat. Altres amigues seves ja havien provat l'experiència, i davant les seves recomanacions d'aprofitar el temps Romina decidí anar a Barcelona, d'una vegada per totes. Com acostuma a passar en aquests casos les arques de la família de la Romina eren escasses per poder pagar el viatge i aconseguir allotjar-se en algun petit pis o pensió a la ciutat.
Malgrat tot Romina estava molt entossudida, era jove, tenia ganes de viure la vida i no tancar-se en una petita ciutat on la pobresa n'era protagonista. Davant d'aquests fets Romina s'informà d'altres formes d'arribar a la ciutat, sabia que abonant una petita quantitat de diners tenia la possiblitat d'arribar a Catalunya i a més li aconseguien allotjament i feina en una casa benestant de la ciutat. La noia tota cofoia dóna la noticia a la seva família que l'acceptà amb un cert escepticisme.
La sorpresa de la noia fou que en arribà a la ciutat comtal les promeses s'esvaïren com i paraules difuses endutes pel vent. La feina i la vivenda a la casa burgesa de Sant Gervasi es convertí en un local enllumenat de carretera direcció Girona. Romina porta dos anys malvivint al nostre país tan acollidor, Romina porta dos anys sent assetjada per homes sense escrúpols, porta dos anys essent grapejada per tothom que passa a la seva habitació. Des de dos anys ençà la seva vida s'ha fet insuportable, cada dia té menys forces per seguir endavant, víctima de l'esclavitud ser dona i a més de segona avui s'ha precipitat al buit des de la finestra de la tèrbola habitació. Tanmateix, la notícia és amagada i tapada per mitjans de comunicació tan liberals com els que tenim.