Declaració de principis

Dissabte al matí, surto de casa enlluernada per un càlid sol hivernal direcció la plaça porxada. Avui és dia de mercat i la plaça s'omplirà de gent i parades. M'agrada passejar pel mercat setmanal per mi és com intercanvi cultural.
Hòstia, quina vergonya! Com podem ser tan hipòcrites de dir això, un intercanvi cultural en la plaça de la vila on hi ha ciutadans de primera i de segona. I això si hi ha sort i considerem a tot ciutadans i no fem distincions de l'esclavatge en que uns són sotmesos per una colla d'inútils diligents aferrats a un sistema capitalista. Ara, per un instant serè sincera, la hipòcrita sóc jo, més que qualsevol capitalista d'una multinacional o que el mateix president dels Estats Units.
Sóc adolescent, estudiant, considero tenir una ideologia d'esquerres i milito en diferents organitzacions i plataformes de l'EI, sembla tot molt idíl·lic oi? Visc en una casa amb piscina, tinc alguna peça de roba de botigues com "Zara", a més el meu pare pagès disposa d'una torre bastant deteriorada, tenim dos cotxes, els pares beuen cola, la germaneta ens ha sortit burgeseta i no vol res que no sigui de marca, d'una marca que et pren els diners a la vegada que furta la vida als seus treballadors, innombrables vegades no he donat almoina a indigents i altres he tingut por i pordríem continuar.
Malgrat tot com que la hipocresia, la falsedat i la mentida governa el nostre planeta, em considero d'esquerres sabeu. Però per un moment deixaré el meu egocentrisme la meva prepotència i vanitat i em proposo fer-me una reflexió, una declaració de principis personal. Ara per ara per ser d'esquerres cal tenir clar que no es pot ser d'esquerres en un món on regna el capitalisme i la por. Potser que els pares no deixin de preocupar-se pels okupes de la torre o que ma germana no deixi de comprar robar de marca que és un xic més "guai", però ara tindré la consciència clara i vull ser capaç de cridar tot el que mai m'he atrevit a pensar, el meu primer pas que començar el famós viatge a Ítaca.