La dansa de la tija

Boníssim, m'encanta que tingui forma de tija tan llarg i prim

Bon poema, molt bo! Bons comentaris, bona replica d'Atlantis...emulant kefas! Fantàstica lectura de tot i a tots gràcies per ser-hi!
Amb total cordialitat

Un poema fet amb molta perícia... enveja sana de la teva capacitat creativa!

Aprofito per agrair-te el comentari al meu poema Un dia serà el darrer. La percepció del temps, del record, de la presència o l'absència pot ser tan diversa com sensibilitats hi ha al món.
Una abraçada!

Hola, Kefas: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre la meua composició de LES SEMIFUSES. Em dius que tenen bona alegria.
Opines que tenen més "connotacions nàutiques", que musicals. Que bé!
Salutacions.

Al meu entendre, un raríssim poema que podrien llegir nens i grans sense ferir sensibilitats. Hi ha un exercici inicial de vocabulari que donaria pas a la interpretació del text, i m'agradaria fer la prova de què hi diu la gent, hi trobaríem referències de la botànica? Hahaha!
Estem davant d'un virtuós de les lletres que maneja els mots com una mag la seva vareta, per treure's el barret.
PS: entenc que "mànec" no és tan poètic com "tija", però la primor d'aquesta fereix, sens dubte. ;)

ho intento...


Ai la tija
que m’enlaira
i m’esgarrifa
la pell
perquè
m’omple
de misteri
i de un so
ric i plaent.
Ai la tija
quan s’acosta
m’omple
de goig i de vent.
quan m’entra a dins
la joia
de trobar-te
i de sentir-te
ben a prop
quasi a dins meu
I la força
que em tremola
cara, ventre
i els cabells.
Ai la tija
que jo enyoro
si està lluny
i no la veig.
Perquè
el que jo voldria
tenir prop
aquesta tija
i el seu vol
dolç i plaent.

Entre la tija un bon balanceig. Quina rítmica per a la tija i els budells. Bons sucs han tret i al final resulta dolça.
M'ha fet molta gràcia, tot aquest poema tan original.
Podries haver posat alguna "coma" i algun "punt", ja que es llig tot seguit.
Enhorabona, Kefas.

A un primer cop d'ull havia llegit "la dansa de la figa". Tampoc hagués sigfut mal títol, després de llegir-ho tot.
Una bona mostra de virtuosisme, un Paganini de la poesia; segueixo preferint la figa a la tija.