"la dama blanca"

Està molt ben escrit. El millor de tot és el caliu que demostrà que hi haurà en el camí de tornada.

Sincerament espero que el teu amic, hagi tornat.

Una abraçada

...veuries uns ulls humits, i un dolor en el pit, la gola seca i un nus que m'impedeix parlar. Creia estar preparat per llegir aquest poema i ara sé que no. M'adono que mai podré oblidar com s'esmuny l'alegria d'un ésser genial, com s'escola pels forats de la vida i es perd en el no res, .... És aquella fina linia de caire virginal que serpara la realitat d'allò que és eteri, fugisser, .... Els records d'un migdia de no fa pas tant quan l'odi hi va ser present, on uns ulls em reclamaven ajut i la seva vergonya ho va impedir. Quan aquells ulls inflats i el seu cor s'accelarava i es parava de tantes arítmies seguides, i amb tots aquells calfreds que tenia no es deixava escalfar per un cor que li oferia la vida, ..., i, ...em deixa ara, el record, el cor en un puny i les llàgrimes m'acompanyen tristament i el dolor amb comprimeix l'esperit, ....

eNHORABONA :))

el poc que he llegit teu és bó.

quan tingui temps en penjaré un que té força versamblança amb la teva "dama blanca"