La cara i la creu

El Manel sempre canta a la dutxa. Pensa que així el dia serà millor, que potser farà mal temps, com el dia abans, però, que si més no, ja sap que ha de portar el paraigües. Es prepara l'esmorzar, com cada dia entre les 7.05 i les 7.15 i es queda dret tot menjant la meitat del croissant que va deixar la Mireia. Avui és el dia de la setmana que prefereix més de tota la resta. Diferent perquè els dimecres fa visites i no ha d'anar a l'oficina, és el millor dia, tot i que arriba a casa més cansat. Però de cop, el telèfon sona. Aquelles hores ningú els truca. La Mireia l'agafa abans, amb l'inhalàmbric que tenen a l'habitació, i contesta amb un "si" ràpid, un "si" amb molta pressa. Semblen ser males notícies, les celles de la Mireia s'han alçat amb la posició "no pot ser" i el Manel comença a inquietar-se amb mil possibilitats que li venen al cap: la Judith ha trencat aigües o el pare ha tornat a caure, l'electricista que no pot venir, o el veterinari dient que li falta una vacuna al Pucky…
Salta dels seus pensaments quan veu que la Mireia penja el telèfon i li diu:
-És el president de l'escala. Em deia que en poca estona sentirem sirenes i bastant enrenou per l'escala perquè en Paco, el del 6è 1a, ha matat a la seva dona i després s'ha suïcidat tirant-se pel balcó.


La Marta fuig cada dia dels pensaments positius. Viu en un constant cansament, un caminar lent i el cap mirant avall per no veure's a través de la gent. És poruga, a vegades ni tan sols gosa mirar-se al mirall. Té por. Sempre que ho fa no li agrada el que hi veu per això va decidir no fer-ho. Viu a casa dels seus pares, fa molt de temps que no té cap cita, l'última l'ha recordat tantes vegades que ja ha perdut la consciència de quan va passar en realitat. Oblida per no recordar, és pràctic, pensa, mentre compta els diners de la caixa per saber si quadren ens números. Treballa com a administrativa en una ferreteria que és antiga com els seus amos. Hi treballa per costum, des de fa 8 anys; en total té 37 anys i ha treballat en tres empreses diferents. Té una afició, llegir. Llegeix tantes hores, les que té lliures, que moltes vegades no sap distingir si hi ha fets que els ha viscut o els ha llegit. Físicament no és elegant. I si no fos pel caminar moribund i les espatlles caigudes un altre gall cantaria!Si algun home li diu algun pirop o li guinya l'ullet, aquell dia el viu a sobre d'un núvol imaginant el dia de la seva boda, aquests dies li brillen els ulls i està bonica.
Un migdia, anant cap a casa a dinar, es va topar amb una amiga seva de l'EGB. Feia temps que no es veien i van quedar per anar a sopar el divendres d'aquella setmana. Normalment la Marta no quedava amb ningú, de fet tampoc es donaven moltes oportunitats i, a més, era més aviat tímida i sense tenir cap relació no començava cap relació. Un peix que es mossega la cua.
El sopar va ser un no parar de rialles infantils, records a mig esborrar i una connexió estranya entre elles dues. Un pessigolleig estrany que s'enfilava coll amunt, que reculava amb virulència cap a l'estómac. Aquella mateixa nit, podríem dir que la Marta es va desmelenar perquè quan la Cinta, la seva amiga, li va llepar els llavis tot provocant innocència angelical i frustrada de la Marta, s'hi va tornar amb accent poruc. El moment era entre patós i per perfeccionar. Però les ganes es van encendre de cop, després de tant de temps vivint sexe inútil, a través d'un record: d'una cita als quinze anys.


No tenia nom, de fet n'havia tingut tants que per això dubtava fins hi tot de la seva existència com a gos. Es passejava pel barri de Sants, el que coneixia de tota la vida. Tenia amistat amb molta gent del barri. Eren com els germans que mai havia tingut i el tractaven amb respecte i efecte. Però la vida al carrer no era fàcil. Era plena de perills. Millor no fiar-se de ningú. Un dia, quan travessava el carrer, un cotxe va passar amb el semàfor en vermell. Ell sabia perfectament que s'havia de passar quan les llums canviaven, però el que no sabia era que justament aquell peugeot passés quan no li tocava. I el va deixar esclafat terra.