Joc vital

la llibertat només és una paraula. la seva essència sempre està mal interpretada, però jo crec que es pot trobar en el tot i en el no-res.gràcies pels ànims, m'has regalat vida.
respecte al poema, m'ha semblat molt trist, i amb un missatge enormement punçant. en certa forma, se m'ha presentat com un efecte mirall.

molestar-te, pens que el poema és pretensiós, és d'escola, es tracta, em sembla d'un bon exercici escolar,
jo també sóc mestre de primària.

et desitge que pugi la teva autoestima, ets una gran poeta i pens que també una gran persona
m'has ajudat molt i esper que ho seguiràs fent

i aprens
em costa entrar al teu sonet, no m'agrada jugar
hi ha molta tècnica, molt treball, molt vocabulari, pens que també molta pretensió

Crec que moltes vegades descobrim en l'escriptura respostes a moltes preguntes i en certa forma ens anem descobrint.
Evidentment, aquest continu aprenentatge per mitjà de qualsevol art, ens ajuda a deixar parlar la nostra ànima, aquella part que sovint tenim massa oblidada.
Aquesta sensació és la que m'ha donat el teu sonet. Un intent de anar més enllà de les paraules i deixar ficat entre mots, punt i comes el tatuatge de qui realment ets.

Una abraçada i fins aviat!

Crec que no tens tants pocs lectors com dius, i a més saps que escrius molt bé... Deu ni do noia, no et queixaràs! Es nota que t'agrada escriure ;) Petons!!

sempre et llegeixo, encara que no sempre et comento, enfeinat com estic fins al capdemunt.
Trobo que els teus poemes van millorant dia a dia, i qualsevol dia els veurem publicats, de ben segur, en algun lloc.
M'agrada particularment la reflexió que fas sobre el fet d'escriure, com ens expliques
"Et cerco dins del vers, fugint de mi,"
en que interpreto, potser equivocadament, que és l'instant que busques, sinó el sentit, que sempre sens escapa dels dits.
Una abraçada molt forta! I a veure si algun dia ens veiem en persona!

Bruixot

Hola llu6na6;
Aquest poema emana de tot. Llegir-te ha estat sempre un plaer com molts dels preferits de relats, ja que cada dia veig més tendències i més poetes i poeteses, i això és bo, molt bo.
Gràcies als teus versos, em reforça el pensament i la inspiració suficient per estimar molt més la poesia i sobretot la meva llengua.
Aquesta que tan problemes sembla que porta a molta gent i que a d'altres ens complau usar-la. M'agradaria acabar amb unes paraules del mestre que crec que serien de molt d'ajut a polítics i opinadors : " Cridem ben fort i que tothom senti i en acabar que cadascú es vesteixi con bonament li plagui. I Via fora! que tot està per fer i tot és possible!
Brindo pels poetes i per les seves vides,
Roda03

M'havia perdut i ara, ara, ara, ara, ara...ja no m'aclaroooooooooooo!

Tendresa?
Poesia?
Tensia?
Poedresa?

Ah! Ja ho se! Beuré del vi de la poetesa, POETESA...TUUUUUUUUUU!

una abraçada CrAcK!

pere, pere? pere! repe?...Buffff!!