joc invisible

M'ha impressionat! Boníssim. No tinc pas paraules per descriure el que m'ha transmès.
El final és brutal.
- No em culpis
si no sóc qui creies que era.
Jo també t'he confós
amb un altre.-
MagistRal. Fantàstic!

Molts petons geni de la paraula!!

laura^^

confondre les persones que tenim al voltant
amb els ideals que guardem dins del cap
i sovint resulta extremadament sorprenent
com podem treure'n alguna cosa de tot això
si mai ens molestem a mirar a l'altre
sinó a mirar dins del nostre cap.

Bones reflexions Capdelín. Gràcies!!!

Leela

Diuen que duc una màscara
i un vestit de teles brillants
que els teus ull em posen
sobre meu, tot jugant.

Quan un dia creguis despertar
i no t'agradin els colors
i les garnaldes amb què m'has guarnit
mira't als meus ulls
i despullat de les robes que jo t'he posat.

Un petó!

Leela

La invisibilitat, avui en dia, és molt frecuent.Sembla que tots siguem invisibles,quasi sempre mirem, però no veiem.
No sé si es un joc, o uma mala pasada.
Ho has descrit molt bé, en poques paraules, però molt encertades.
Un petonet. Pilar

hi ha el que no es pot amagar i és el que realment importa, el que veus quan tanques els ulls, el que veuen de tu darrera la teva màscara
gràcies per les teves paraules i per la teva poesia
una abraçada

i molts cops invisible...
una abraçada company!