Interferències... cromàtiques?

1.
Una ràpida ullada a l'espill, de bell nou. Què era allò que feria els ulls? Ben clar. Nota discordant: els cabells, rossos forts, quasi flamejants; un pam avall el melic, el negre intens, gairebé amb tonalitats blavoses. Quin descuit!

2.
El nou nat raig de sol s'escola pels brocals oberts de la finestra, fent aparèixer el colors verd viu de les parets del dormitori. Xavier, estès llit, se n'adona, amb un ensurt quotidià, repetit cada matí. Nou cada dia, però; ben cert. Al carrer, els primers sorolls s'anuncien al nou dia: brunyir de motors, colps i crits d'obrers de vila.

3.
"Quin descuit, el color de l'espès borrissol que emmarca el meu fornet, aquesta parrusseta, la meua figaflor labiada. Caldrà que faça esment al desgavell de coloraines entre cabell i triangle, quan em canvíe el color del cabell altra vegada."

4.
"Sols faltava l'obra d'enfront! Dissabte i tot, els paletes! Seran desgraciats! Què m'importa a mi si vindrà aviat el ciment o les rajoles trigaran encara dos dies. Que se'l pose al cul, el mòbil, eixe mestre d'obres! Si almenys no parlara a crit pelat…!"


5.
"El servei meteorològic de Ràdio7 informa de la possibilitat de pluges ocasionals durant el dia d'avui, especialment pel matí. No seran d'estranyar boirines intermitents, així com boira intensa en certs trams de carretera, al llocs acostumats.
I ara, continuem amb el programa musical que, com tots els dissabtes, oferim als nostres…"

6.
Els primers cants dels galls l'han fet despertar. Com sempre, com diàriament. Viu al camp. Un cop d'ull a l'exterior i encara no han començat les primeres clarors de l'alba. "Potser plourà." De sobte, sent un calfred i li cal tornar a l'ambient, càlid i afable, del dormitori.

7.
Una altra vegada, es remirà a l'espill. En conjunt, li semblà plaent la imatge que els seus ulls esguardaven a la superfície plana del vidre, aquell cos alt i esvelt reflectit al miratge. Dirigí la mirada cap els pits turgents, no en excés voluminosos, de mugrons rosa fosc caramel; davallà cap l'estreta cintura i els malucs amples, de dona feta.

8.
Un nuvolots grisos, per on pot esbrinar el cel entre les cases, assenyalen pluja. Tot seguit, aquell soroll continu a la finestra, el colps rítmics i ofegats de les gotes, monòtons i incansables, sobre els vidres, que van tornant-se blancs, pel baf que els impregna.

9.
"De dona feta. Sí. Molt ben feta. Quasi perfecta. M'ho han dit moltes vegades. La cara, però… Les galtes, el nas… Potser caldrà una mica de cirurgia; ja veurem quan m'hi pose. Un dia d'aquestos, ben segur! Els llavis no me'ls tocaré per res del món."

10.
"ATLÁNTIDA. Porque tú eres nuestro único compromiso, hemos reunido el conjunto de modelos más exuberantes y sensuales. Todo un mundo de lúdicas fantasies. .Nuevas gerentes: Gloria, Tania, Alicia, Raquel, Ana. Medidad perfectas. Inolvidables. Aparcamiento gratuito. Cerca cinema Majestic. VISA. Visítanos. Te encantará".

11.
"Què avui no és dissabte? Reòsties! Ens correspon guàrdia! Si havia quedat amb la metgessa -l'amigueta de voluntariat, que jo li dic- a les nou, mitja hora abans del servei… Soca, més que soca! Has oblidat de programar el despertador! Clar, venies anit, tot entusiasmat, amb tres copes de més…i aquella xicona. Encara, als trenta, lligues! O és perquè en tens trenta? Deixa't ara de filosofies… Obri els ulls i espavila't, de pressa! A la dutxa! Ja saps com és la senyora "doctora"… Sí, sí; ella, molt d'alliberament de la dona, molt d'autosuficiència, però als vint-i-vuit està més verge que una ursulina de l'edat mitjana… Caldrà recordar la nit d'ahir, la tebior d'aquell cos entre els llençols, les carícies ardents, la vànua estesa als taulells… Potser li'n parlaré, per fer-li les dents llargues…A veure si s'anima!"


12
Unes veus, a l'exterior, han trencat el nou silenci. "Matinegen avui les dones", mormola. Un gall canta de nou altre cop. Els darrers estels s'enfonsen dins una claror blanca i blavosa. "Caldrà anar al mercat. M'aviaré tot de seguida. Sense afaitar. Tampoc no em posaré la corbata: no m'espera cap xicota. Supose." Un incipient riure irònic, amagat als llavis, per l'última paraula. "Agafaré la moto. Abans, però, caldrà amanir els animals de l'estable".


13.
(Intervenció oral de l'autor, com si presentés una atracció de circ o un espectacle de carrer) "I ací la teniu, senyores i senyors lectores/s! Tota nua, davant l'espill, al matí d'aquest dia plujós de primavera, cavil·losa amb la cura dels detalls. Glòria, model professional!"
(Ja passant de la parla a l'escriptura.) Professió que constava als documents pertinents. Un cos immillorable, unes cames estilitzades, uns ulls verdosos i una boca ampla, amb llavis molsuts i somriure encantador, ajudaven a fer agradós i desitjable el conjunt. Encara que a ella no li agradés del tot part de la cara. Alguna congènere malaltissa de cabòries hi havia insistit. "un nas…què no sé", "els pòmuls, com massa…" Enveges cotxines! Que el seu creador -i autor de la història-, l'ha dibuixada d'aquesta forma, perquè així li agradava.

14.
"Per res del món abandonaria el negociet, a hores d'ara. Al cinquanta per cent, amo i gerents. A nosaltres, de franc. Bo. Posar la clotxineta, no fer ois… I a ell pertoquen totes les despeses: lloguer de pis, calefacció, bugaderia, llum, telèfons,… Totes pel seu compte. Encara que…, fent càlculs, l'isca molt bé l'assumpte. Ell s'ho sabrà! No cobrem barat! Uns quants anyets més i la retirada! O muntar-ne un altre de semblant, a qualsevol país europeu i civilitzat. No m'agrada creuar l'Atlàntic! Lliçons colpidores, forgen professionals entenedores, que deia la meua àvia, amb tant coneixement de causa!"

15.
"Del nostre servei informatiu (musiqueta)… recordeu la sintonia…(uns segons musicals) 90.06… (musiqueta). Per la carretera vora els marjals, la boira és més intensa arran de terra. Pocs vehicles circulen a aquelles hores de la matinada. Potser més tard, sí que hi haurà, en ambdós sentits. A més a més, avui dissabte hi va menys gent al treball que..."

16.
"Si llueve, como anuncia el parte, seguramente iremos más abrigados. A pesar del uniforme. Me pondré un jersey de cuello alto debajo de la cazadora. No necesitaré la corbata reglamentaria. Nadie lo notará", pensà el sergent Espinosa, mentre s'afaitava.

17.
Glòria efectua els últims retocs al maquillatge, davant l'espill. Com sempre des de fa dos anys, en dissabte, s'abillarà la camisa fúcsia i els pantalons blavosos, cenyits. Pensa què fixarà el coll. Decideix una corbata blau intens. "És clar que també podria no posar-me corbata. Una cinta passada també faria joc". Després, es posarà la jaqueta negra, farà una sempiterna darrera mirada -o en seran dues?- a l'espill, baixarà al garatge, pujarà al cotxe i enfilarà camí del seu treball.

18.
"Abans, de casa estant i obrint la finestra, veia els primers tarongers de l'hort. Ben cert que al fons només endevinava, tenint-les ben sabudes, les línies obscures dels cims de les primeres muntanyes. Com ara. Enmig, els ulls vetllats dels llums davanters dels cotxes, a l'autopista, si en passen… Conec el camí: recte, més de mig quilòmetre; ara, a la dreta -primera corba-… La màquina que em condueix és la meua prolongació. Tots dos som el mateix cos, la mateixa ànima… De seguit, mitja volta a la dreta, el colze a un pam del tronc… Quasi no em cal mirar les línies blanques… Què han fet? Aquest groc continu…
Estan reformant la …?"

19.
"Coneixement de causa. Ben clar. I perquè no una nova imatge? Vestit negre o roig. Cenyit, sense pensar-ho! Escotat i amb un tall extens -perquè no?- a la part del davant… No, no… Millor a la dreta, a tall de naixement de cuixa… Mostrar obertament certs indrets i deixar que s'endevinen uns altres. Esta boira…"

20.
I l'home de la moto, indecís davant aquelles ratlles i en l'instant decisori del dubte: frenar, reduir velocitat, dirigir-se a l'esquerre o a la dreta, no reacciona, perd el control i s'estavella contra l'esportiu roig que, en aquell precís moment, circula en direcció contrària.


21.
De l'informe de la "Unitat 4 d'Atestats de la G.C. Comandància de Bairén" (traducció de Rnbonet.)
Sent les 9:45h. del dia 14-02-2002 i al quilòmetre 342 de la carretera N-332, ha tingut lloc la col·lisió de dos vehicles, un cotxe i una moto, per causa de la boira. La moto ha anat a xocar contra el turisme, creuant a la part oposada de la calçada. No s'aprecien senyals de frenada de cap dels dos, abans de la producció de l'accident. Sí hi ha constància de la frenada del cotxe, moments després de l'impacte.
El cotxe, un esportiu roig, marca SIAT, matrícula V-333000-BV. La moto, d'una cilindrada de 500 cm3., marca KAWOSARI, i amb matrícula PM-00033-J.
El resultat del xoc ha estat un ferit greu - el conductor de la moto-, i una dona ferida lleu, amb pèrdua de consciència, la conductora del turisme.
Havent-se presentat els efectius de la Creu Roja i dues ambulàncies, s'ha traslladat la dona a l'Hospital Sant Pau i a l'home al Sant Francesc de Borja.
Signat. Antonio Espinosa. Cap de la Unitat d'Atestats 4.



22.
"Clar! Records literaris del batxillerat! Fa uns minuts, quan la metgessa m'ha quasi ordenat: "Xavi, gira't d'esquena! Amb el teu estat no convé que…", i ha començat a despullar la xicota per tal de reanimar-la, no he pogut resistir la temptació… És que la tia era de bandera! I amb l'esguard, m'ha vingut de sobte un sofregit de neurones… STENDHAL, pseudònim d'Henri… Recollons, com al motorista, Enric! Quines casualitats! "La cartoixa de Parma"… "El roig i el negre"… de la inconscient… Perquè… una flamant cabellera roig encès al cap i una flamant cabellera negra intensa… allà on… no m'entren a l'esquema mental… habitual, no gens… demencial que… I rime i tot! Estes ties contemporànies, no les entenc! Potser per això als trenta encara sóc fadrí! A la fi, tot són històries. I aixina és la realitat. Però la vida segueix…Quan em podré portar al catre la senyora metgess
a?"