Instants plaents

Un relat de: Canela fina
El fred glaça la finestra, cristal•litza les gotes d’una rosada gèlida, enretiro la cortina i un mantell blanc cobreix les teulades de pissarra fent més nadalenc el paisatge. La llar de foc que ens ha acompanyat la nit manté la brasa, li regalo un tronc per animar-la altre cop a escalfar l’habitació, noto calenta la fusta del terra sota els meus peus descalços i només coberta amb la manta m’assec a la butaca davant del llit, observant-lo.
Dorm, com un nen, relaxat, en pau, sense preocupacions. Una cama s’escapa per sota el llençol, li ressegueixo el contorn, podria inclús comptar quants pèls hi té a cada cama, l’he mirat tant, amb tant d’amor, em sé cada piga del seu cos.
Espetega el foc, a fora torna a nevar, dolçament, com aquell qui no vol la cosa, en silenci i jo, l’estimo amb la mirada. Em preparo un cafè llarg amb un pensament de llet, fa un mig somriure i sense obrir els ulls diu: ja tens fet el cafè. N’ha sentit l’olor. I afegeix: sé que ja és matí i tu ets amb mi quan sento l’aroma del cafè. Somric i m’assec al seu costat mentre li embolico encara més els cabells desendreçats de somnis.
Em busca un pit sota la manta i l’acaricia amb delicadesa, amb l’altra mà m’agafa la galta, em besa la comissura dels llavis i prolifera un: bon dia princesa.
Aprofitant l’erecció matinera em capbusso sota els llençols, gemega quan li agafo per llepar-li amb calma, s’escalfa i amb fermesa la mantinc dins meu, embolcallant-la amb els llavis, molla i desitjosa de plaer. Em ressegueix la columna amb la punteta dels dits i sento com se’m mullen les cuixes quan introdueix els seus dits dins meu, anem a ritme fins que el desig demana calmar la set. M’abraça tot el cos, com si de cop tingués deu mans i damunt meu, amb les llengües enllaçades, me la fica dins.
Anem al compàs, els cossos units movent-nos amb el silenci de la neu només trencat per alguna guspira de foc. És un va i ve acompanyat de petons de cel, m’arquejo a punt de l’orgasme i s’atura per masturbar-me amb energia el clítoris fent que brolli, per tornar-la a introduir i continuar la dansa, repetint el moment fins a tres cops abans que ell es deixi anar dins meu acompanyat d’un esgarip ardent.
El cos exhaust, la ment alliberada, torna la son.

Comentaris

  • La plaent mirada[Ofensiu]
    Jam Malson | 24-11-2018 | Valoració: 10

    Per damunt del relat hi voleia un núvol poètic d'un romanticisme prou dolç per fer de l'escena eròtica que narres, un veritable plaer per als sentits. Trobo que amb la frase “l'estimo amb la mirada”, l'has ben encertat. És ben bé un d'aquests plaents moments de contemplació, previs al donar-se físic.

    Però inclús, quantes vegades hem estimat només amb la mirada? Aconseguir tenir entre els braços la persona desitjada, no sempre és possible. És aleshores quan la mirada pren un protagonisme especial. És mitjançant la mirada que obtenim el plaer que la distància física ens nega. A través de la mirada excitem la imaginació i la imaginació ens excita els sentits. Llavors, abracem la persona amb la mirada. L'estimem amb la mirada. Fins i tot, li fem l'amor amb la mirada.

    Bé, potser que pari!

    Més enllà de “l'estimo amb la mirada”, la frase “els cabells desendreçats de somnis”, la trobo brillant. Però aquesta vegada, no hi afegiré res. La frase ja hi diu tot.

  • m'agrada molt!![Ofensiu]
    Desperado | 21-01-2018 | Valoració: 9

    M'agrada l'estil, et posa dins la situació.

  • T'agraeixo ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-01-2018 | Valoració: 10

    ... el teu comentari a NO M'AGUANTO i tens tota la raó.
    Aquest teu INSTANTS PLAENTS és digne d'admiració. Fomenten, aquest tipus d'escrits, la llibertat sexual en general que, diuen, malinterprentant-la o no, que tot això ja està superat. I queda molt!


    Sergi : )

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

27 Relats

91 Comentaris

23304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.