Instants de tinta

del grapat de seguidors i amics que veig que tens. M'ha agradat el teu poema tant dolç i que sembla que tingui música.
Un petó

Instants que deixes lliscar amb la força de cada batec, tinta que s'escola pels teus dits capturant sensacions i sentiments que semblen quedar dolçament capturats entre els teus versos.
Crec de tot cor que cada cop utilitzes més recursos i ens deixes bocabadats amb aquesta facilitat innata de desgranar paraules.
Ja fa gairebé un any que et llegeixo i m'il·lusiona enormement veure com cada cop et vas polint més i més...

No deixis mai de sentir aquests borbolls de tinta que volen dir tantes coses!

Petonets Laura!

Si senyoreta, crec que es possible , tot i que pot resultar molt difícil, caminar junts i prou. Les persones podem o millor dit som mes complicades. Bé tant se'n dona.
Nineta ets fantàstica, llegir-te a tu es de les feines mes gratificant de cada mati, i el teu amic Capdelín reconec que també m'ajuda.

Apasiu i petonets a la iaia

...caminàrem junts,
si més no,
ens estimàrem...

Preciós. Jo també seguiré els teus instants de tinta.

instants de tinta, de pluja, d'amor i de bona poesia....que guay.

Estas fent tots els trets per a ser una gran escriptora.

FORÇA!!!!

poc a poc... vas abandonant el romanticisme facilet i remenadet i...
et van endinsant en els versos no tant fàcils d'entendre, més dubtosos, més paranoics, buscant riqueses (tampoc massa) en la paraula escollida i en les metàfores originals (tampoc massa) i...
ara els teus poemes són ja de poetessa més madura, experimentada i mab més selecta... TINTA!
un petonet, musa meva!