i si...

Ni tu, ni tu, ni tu, ni tu i ni tu.
Cap.
Millor.
Serenitat per uns instants,
torna el desconcert,
i trobo a faltar un xic de tu, de tu,de tu i de tu.
Un enllaç suficient,
perquè em mireu amb una mirada que fon,
perquè em dieu paraules que em perden,
imagino…
i torna la realitat.
motius que són.
Què us heu perdut?
la meva companyia,
les meves explicacions absurdes però vives com un dia,
el meu silenci,
el meu amor incondicional,
les meves ganes de….
Veure'm despentinada pel matí,
compartir una copa de vi,
ballar sense moure'ns,
que us escolti,
m'agrada saber que sentiu,
que us estimi,
sense estimar no sé viure,
que us abraci,
es fascinant abraçar un cos estimat,
i els petons més de veritat.

Us volia tenir,
Ara ja no ho vull.

Estimar sense tranquil.litat és un estimar amb tempesta.
Jo estimo sense ferides,
estimo esquivant i lluitant pels entrebancs
i no per una guerra perduda que ni tan sols em fa feliç.

Què us heu perdut?
Tant…que algun dia ho trobareu en algun racó,
hi treureu la pols
i pensareu dibuixant una frase de perdedors:
per què la vaig deixar perdre?