i jo... espero

Un relat de: Capdelin

La lluna
passeja nerviosa
fumant pels passadissos
de l'oceà

i jo... espero.

M'agradaria
que els quatre cadàvers
que seuen
en el seient del darrere
dels meus records
no m'impedissin
el respir
dels mínims miracles
existencials

i jo... espero.

M'agradaria
alguna vegada
obrir l'ostra hermètica
on dorm la meva ànima,
ruixar-la
amb el suc agre
de la tarda,
menjar-me-la crua
i treure una perla
de la meva boca

... espero.

Comentaris

  • Ai, l'ànima! [Ofensiu]
    ROSASP | 06-10-2005

    Tant difícil de descriure i d'alimentar. Massa records que ens premen molt fort, massa límits i judicis que no la deixen créixer.
    Qui pogues obrir l'ostra on roman tancada, sentir-la convertir en una perla bella i lluenta que ens deixi reflectir sense temença per saber qui realment som...

    Jo....també espero!

    Petonets!

  • jo ara intento no esperar res...[Ofensiu]
    Leela | 06-10-2005 | Valoració: 10

    El sol fuma sense parar i no gosa a brillar del tot, ocultant-se entre els núvols i la boira...
    jo no espero res...
    m'agradaria que la putrefacció que arrossego com un fantasma amb grillets es fongués com els records que he oblidat
    jo ja no espero res...
    m'agradaria treure'm els ulls que diuen que són clars i poder descansar de mirar al meu interior i dutxar-me d'estrelles que em donessin la justa mesura de tot.
    ... ara ni tant sols espero.

    Excel·lent un cop més, m'ha encantat la darrera estrofa. Ets un mestre!!!

    Un petó!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )