Hotel Onada (7)

Hotel Onada 7

--Avui també em toca treballar-es lamenta en Llibert-l' Eduard m´ha dit que a les sis podré plegar però això no em consola, a les sis què fair? A qui trobo?
--Jo surtiré a les quatre, no hi ha gaire diferència, nano-li contesta la Lluïsa, una de les camareres.
--Però Nadal és Nadal i a més ens tocarà dinar a les dotze, a aquesta hora qui te gana? És un dia molt assenyalat…
--Te´ns raó, no sé que pensen tota aquesta gent que han vingut, la 102 i la 103 ho han fet des de la "quinta forca" i amb dos crios, és tenir ganes de viatjar…
--Fer tants quilòmetres per un sopar i un dinar…
--Sí, però ahir es veu que es van quedar desil.lusionats en saber que el sopar aquí a l´hotel no era tan festiu com al seu poble.
--Ja, peró l´Eduard ja els hi ha dit que el que més es cel.lebra a Catalunya és el dinar del dia mateix de Nadal.
La conversa tenia com a marc el menjador, la Lluïsa treia la roba d´una panera i
anava parant la taula, en Llibert tot xerrant l´ajudavva.
--Qui ha posat la manteta al Tió? La Luïsa s´ha fixat en el tronc-tió, posat davant la llar de foc i que porta una barretina.
--Com hi ha dos nens l´Eduard ho vol cel.lebrar plenament, que coneixin els nostres costums.
--Què vols que et digui, en un hotel això ho veig ridícol…
--Quan a l´Eduard se li posa una cosa al cap…, fins i tot m´ha fet tallar el mànec d´una escombra nova perquè inguin un garrot per picar.
--A vegades Llibert en aquestes Festes tenim més il.lusió els grans que els menuts, és com tornar a la infancia.
Saps? Te´ns raó, jo ja he pensat guipar quan ho facin, ah! Espero que no em facin picar a mí primer…
--Ja.ja,ja, ja m´agradaria veure´t, li sugeriré a l´Eduard, ja,ja,ja,
En Llibert marxa escopetejat no volent-la sentir.

És el dia de Nadal, fluixetes, però presents les nadales en l´ambient, pel vestíbol dos nens corretegen i van darrera el Papa Noel que va tocant una campaneta i que de tan en tan els dóna algun caramel, una senyora que deu ser l´àvia els va frenant de tan en tan. A la cafeteria hi ha una parella prenent una beguda, de l´ascensor en baixa una altra amb cara una mica enfadada.
--No tienen cojones? Pero que se han creido!
--Pero Juan, que te pasa?
Sasseuen els nous vinguts i amb veu enfadada explica als amics que estan esperant saber que els passa.
--Mira! Estos catalanes son… son… la reoca! que se pongan "barrachinas" a la cabeza, vale!
--Barretina…--li corretgeix l´altre.
--Que le digan lo que quieran, es un gorro! Que se coman el pan enmohecido con el zumo de un tomate, vale! Pero que se han creido, sabes que hacen el dia de Navidad? Sabes que hacen?
--Explicate de una vez!
--Pués, el dia de Navidad a la hora de la comida les dan un palo a los niños para que peguen a un "tio" hasta que se cague!
--Glup..!--en Llibert marxa de la cafeteria tocant la campana, no sap si riure o plorar.