Hotel Onada (5)

HOTEL ONADA 5


--Nadal altra vegada a posar campanes, bombetes, garlandes… Tothom ho troba molt bonic però pel que ho te de posar i treure… Uf! En Llibert està remenant dins de una caixa plena de guarniments nadalencs de l'any anterior amb cara de enfado. "Miraré d'embolicar a la Lluïsa i l'Elvira, jo no sé per on començar ni com posar-ho"
--Llibert!-l'Albert s'ha acostat a ell i li diu-Aquest any vull que l'hotel estigui a l'alçada de l'estrella que hem afegit, un 4 estrelles ha de tenir bona aparença per aquestes Festes, he comprat un naixement que posaràs als peus de l'arbre, ah! I també... doncs... bé, que t'hauràs de vestir de Papá Noél als vespres.
Jo! Jo! Miri senyor Eduard a mí no m'agrada de fer el ridícul.
--De ridícul res, no veus que no se sap qui va disfressat, si només se't veuran els ulls i serà qüestió d'una estona al vespre-l'Eduard entra al despatx amb un petit somriure als llavis.
En Llibert no ha quedat convençut del tot, "només em faltava això, ja veig la cara de la Lluïsa i l' Elvira quan em vegin tocant la campaneta.

La senyora Maria, és la dona encarregada de la bugaderia de l‘ hotel i pels anys que hi porta és com la mare o confident de tots.
--A veure... t' hauràs de posar un coixí a la panxa els Papes Noels sempre els fan grassos-I li posa un coixí.
--Ni pensar-ho! De cap manera!.. --d'una revolada se'l treu-no veu que semblo una dona embarassada, què s'han pensat!
La senyora Maria intenta calmar-lo-escolta Llibert, no et volies comprar un ordinador? Vaig sentir dir a l' Eduard que això serà extra, doncs amb les propines d'aquests dies que ja saps que són més generoses i el sobresou ja en te'ns per l'entrada.
En Llibert es queda pensant i agafa de mala gana el coixí altre vegada.

Un gran arbre farcit de boles de colors, llums, cintes i regals penjats és el primer que es veu en entrar a l' hotel, als seus peus un bonic naixement, l'Eduard s'ha lluït amb les figures, de fons la música d' unes nadales i clar... un Papa Noel tocant la campana.
L' Eduard darrera del taulell tot atenent els clients de reüll es mira en Llibert i veient la cara que posa no gosa ni somriure-li.
Per la porta d' entrada acaba d' aparèixer el senyor Otto, un client alemany que cada any passa les Festes a l´Hotel Onada. En veure el to festiu i engalanat del "Loby" dóna una volta, s' ho mira complagut i després es dirigeix a recepció, darrera el taulell l' Eduard el rep amb una salutació.
--"Buenos dias senyor Otto"
--Buenos dias, contesta amb el seu accent alemany.
Després de demanar-li el carnet i tot posant-se a escriure el senyor Otto li diu:
--Otto Shroeder, aleman de Alemania.
--Ya lo sé-contesta l' Eduard.
--No, No, ponga aleman de Alemania!-i amb el dit pica sobre el llibre de registre.
--Pero ya le he dicho que no es necesario, senyor Otto.
--Sí, pero Papa Noel ha dicho" Ja és aquí l´aleman dels collons!