Hotel Onada (3)

En Llibert tot avorrit darrere el taulell juga amb el cordó del telèfon, els diumenges són el pitjor d´aquesta feina i sobre tot les tardes. Ni el futbol que estan donant per la tele a la cafeteria pot fer-li més distretes les hores, ell com a grum(botones) li toca d´estar allà al peu del canó, l´Eduard, l´administrador en canvi pot deixar passar l´estona dins del despatx fent alguna capsinada, passant comptes segons ell.
Els clients entren i surten sense ni tan sols dir hola ni adeu.
--Que ens ho guardin, ja ho recullirem después-Les dues noies del 107 acaben d´entrar i es dirigeigen a en Llibert.
--Hola, ens podries guardar aquest paquetet? Al vespre ho recollirem.Ves en compte que està mal embolicat, em fet el xafarder i ara…
--No faltaria més, a unes noies tan maques no se´ls pot negar res.-Agafa el paquet i se´l queda a les mans.
--No t´aborreixes aquí tot sol? Li pregunta una.
--Ja ho crec! Però si us dic que us quedeu a fer-me companyia ja sé el que em contestareu.
--Ni pensar-ho! --Contesten a la vegada.-- "Xau-xau" fins després.
Embadalit se les queda mirant. "Mira que està bona la rosseta, no li falta ni sobra res, tot ho té al seu punt". Encuriosit es mira el paquet mig embolicat i veu un petit cendrer, típic souvenir.
Continua costant-li de pasar el temps.
--Llibert! On són les factures d´ahir! En veu imperiosa i forta l´Eduard ha fet acte de presència darrera el taulell.
El noi ha tingut un sobresalt i s´ha girat de cop i en la maniobra ha tocat el paquetet i ha anat a parar a terra, el sorollet que s´ha sentit ha especificat el que ha passat.
--Al primer caláix de la seva taula, dins la carpeta…
--Ah! Allà no ho he mirat-I torna a entrar.
En Llibert no s´atreveix a mirar el paquet, però ara paupa dues peces dins, en comptes d´una com abans, aixeca el paper i…Vàlgam Déu! El cendrer partit pel mig.
--Com me les arreglo jo ara quant tornin les xavales, que els hi dic…Tot rumiant… Ah! Aquell pegament tan ràpid em salvarà.
Del calaix treu un petit tub, l´obre amb molt de compte i posa una mica de líquit al contorn d´una de les peces trencades, lentament i col.loca l´altra part procurant encaixi perfectament i apreta amb una mà i quan anava a subjectar l´altra part surt altra vegada l´Eduard.
--Aquí hi falten les factures d´aquella gent de Montornés, on les has posat!
El Llibert es gira ràpid i mentre aguanta el cendrer intentant que l´Eduard no el vegi contesta.
--És que es va acabar el paper…Les faré després-
L´Eduard amb papers a les mans torna a entrar.
Ja sol es gira i sorpresa! El cendrer s´ha quedat enganxat als seus dits. Intenta desfer-se d´ell i no pot, entra al lavabo i sota l´aigua també ho prova, res, estira…res Una calor li invadeix el rostre, acaba de sentir les veus de les noies al vestíbol, surt lentament amb les mans darrere.
--Ens donaràs el paquetet? Li diu la roseta.
--L´haurem d´embolicar bé-- contesta l´altra . A les mans veu que porta un rotllo de paper de regal.
--És que…Sabeu…
--No l´hauràs trencat? Pregunta una de les noies.
En Llibert no sap que dir, vermell com un tomàquet aixeca la mà i ensenya el cendrer enganxat al seu dit.
La rialla va ser tan sorollosa que l´Eduard va sortir a veure que passava
El Llibert li explica que ja ho ha intentat tot i no se li desenganxa. , L´Eduard tot sèrio però aguantant-se el riure li diu que vagi a l´ambulatori a veure que li fan.
--A veure si t´hauran de tallar el dit. Ja, ja, ja…--fa broma una de les noies.
--Ei! Que el cendrer és meu, jo també hi vais-contesta l´altra.
--I meu!-diu la tercera.
Per la porta surt en Llibert molt ben acompanyat, envoltat d´unes boniques noies, i… en un diumenge a la tarda!