Gruant l'estrebada

Un relat de: gypsy

La llum es dissipa
quan la nit s'atansa
dins el vers inert
abrusat de melangia

Invoquem el somni
dels mots que perviuen,
invoquem ara i avui
l'energia dels vençuts

Escriviu en la nit callada!
que les veus insomnes
arrosseguin dins la fosca
minses engrunes de vida

Arrenquem el poema,
clavem-lo amb força
perquè ens alliberi
de l'altre que som,
i ens viu endins,
arrelat al suplici

Que el so es passegi
en una fruïció volguda
per la ment eixuta
assedegada de mots.

Que les imatges pel deliri
guanyin el pols i el batec
a la presó del raciocini.

Restarem amatents
gruant l'estrebada
salvatge del vers.



gypsy

Comentaris

  • a veure si m'entenc..[Ofensiu]
    Fidel | 19-05-2009

    Doncs crec que això és molt i molt bo. Més enllà de la bellesa diguem-ne lingÜística del poema, més enllà dels mots..., aquí hi ha molta força en el missatge. Commou perquè sacseja, hi ha "revolts de foc" o "pebre picant", ·estrebades", el necessari, crec, per trascendir el poema: fer-lo més que bo, un gran poema. No se si m'explico: anant a grans poetes: l'Espriu és genial, però per mi li manca un xic de PapasseÏt..., de Benedetti...
    Estaré atent als teus poemes.
    GrÀCIES!.
    F

  • la meravella[Ofensiu]
    ESTEL | 18-05-2009 | Valoració: 10

    del mot, de la paraula...., que expresa tant de sentiment, i fan sentir, el que m´has fet sentir tu amb les teves paraules

    Una abraçada, com aquella que ens vam fer, que va transmetre tant.......

  • La llibertat solitària de la nit[Ofensiu]
    Bonhomia | 15-05-2009 | Valoració: 10

    Poesia excel.lent. Jo també adoro la nit, la solitària, per escriure, perque és on es troben les visions de la llibertat i de l'evasió i podem satisfer la nostra ànima amb mots que són nostres i només nostres, i que després, ja escrits, podem compartir.


    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

451241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu