Gotes de mi

Un relat de: sergi monserrat

Suc de cervell
set de camell
picor de coll
orelles tapades.

Raim de tu
flor de mi
suma la vida
resta la mort.

Got de vi
fusta de pi
salta la llebre
mata el conill.

Vinga de fred
nas mocós
parlar no puc
ja m'he fos.

Llibres amics
amics els podrits
pobre de mi
poeta de nit.

Deixam sol
faré ressorgir
alls tendres
i un pergamí.

Pestanya paper
cul i cadira
ploma d'ocell
l'ànima és viva.

Entrepà de pernil
poema a la fi
eròtic poder,
obscur clandestí.


Comentaris

  • ambre | 29-06-2006

    EL títol és genial i el teu poema és com sentir ploure, com un xàfec d'estiu refrescant.

  • gotes de luxe[Ofensiu]
    helena | 23-05-2006 | Valoració: 10


    Que maco Sergi!
    No ho sé com t'ho fas, per escriure aquesta poesia tan personal i fantàstica que no segueix cap patró i on no es poden cercar semblances comparatives.

    Tens una ànima diferent que confengeix poemes i versos poc ortodoxes, plens de llibertat.

    Gotes de tu són gotes de luxe.

    Una abraçada, company!

    helena

  • Densitats variades[Ofensiu]
    angie | 20-03-2006

    M'ha encantat el degoteig de tu... unes gotes pesants, d'altres semblen surar... I aquestes gotes les has fet passar per l'embut de les imatges i m'han fascinat...

    molt bé, Sergi

    angie

  • hi ha un ritme molt aconseguit[Ofensiu]
    jaumesb | 20-03-2006 | Valoració: 10

    m'agrada la teva poètica

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 17-03-2006

    pel comentari, i estaré esperant amb ànsies que et decideixis a publicar algun dels teus relats!!

    Petons!

  • Gotes de tu[Ofensiu]
    Bruixot | 17-03-2006

    que poc a poc ens omplen. Gotes que cauen insidioses i belles.
    M'agrada el ritme que tenen, m'agrada les paraules que uses, els contrastos explícits, els jocs de paraules... m'agrada tot!
    Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

    Bruixot

Valoració mitja: 10