Trepitjant fusta

Un relat de: sergi monserrat

La sensualitat del seu caminar,
i el soroll de les seves sabates,
(en trepitjar el terra de fusta)
varen apartar-me,
(només per uns instants)
d'una primera ullada
sobre el joc d'ombres (de David Jou)

La gatzara eròtica dels seus talons,
(intensa sensació)
va resultar ser immensament provocador,
la seva veu (de francesa rica),
la seva melena rossa i pits actius (carn),
varen resultar ser uns versos
dins d'un poema estrany.

Comentaris

  • sorolls i petjades.......[Ofensiu]
    Noia de vidre | 01-09-2006 | Valoració: 9

    molt béeeeeee!!! m'ha agrada la manera en que ho descrius!!!
    petons!!

  • fusta, soroll, sensacions que ens retornes.[Ofensiu]
    gypsy | 14-08-2006 | Valoració: 10


    tens un estil molt personal i diferent.
    M'agrada aquest poema de quotidianitats trencades per instants de sons i agradables visions.

    Sembla que aturis la imatge, com un quadre per ser observat en aquell instant que reflexa.

    Una abraçada!

    gypsy