Sobre els poetes

constantemt, constantment, constantment...

vaig llegir en algun lloc que la poesia no serveix per a res però que en una societat els poetes eren imprescindibles per fugir del empatx de racionalitat a la qual aquesta societat és sotmesa.
Crec que sí que serveix la poesia. Crec que és quelcom gran i inabastable i sobretot, lliure.

petons.

són i estan...
Un poema precís, encertat, per ells...
m'ha encantat!!
un petonet amb aire de les illes!

Obrim el cor, el fetge, sang, bilis, paraules. Acarnissats ferits de lletra.
Salut!!

de sant feliu per tu

et llegiré quan pugui

Ei !!!
jo també tinc un poema que esclata !!!!

Molt bé !!!

part molt autocrítica en un poeta.
Jo crec, que la majoria es maltracta molt, per no fer millor poesia. Hi ha molta autoflagel.lació.

De vegades penso, que la poesia que ens surt és la que és, perque som com som, simplement. I no podem lluitar contra nosaltres mateixos.

Sempre hi ha autodestrucció en el moment de confengir poemes. Crec que és inevitable perque la lluita entre pocs mots i molt significat és quasi una proesa impossible d'assolir.

Per això estem, per continuar provant i provant!

M'ha encantat Sergi i tot això m'ha vigut al cap.

Un petonàs!

gypsy

original la comparació. No se m'hagués acudit mai. potser sí, que ens passem la vida remenant les visceres dels sentiments, entre els budells, el cor i el cervell.
1abraçada. ESPIRAL.

Tol el dia tallem i retallem carn, regirem ventres, panxes i budells i emboliquem trossos de cervell amb plàstics de paraules i emocions. Els poetes som així, no podem evitar-ho.
M'agrada aquest punt surrealista, pervers i inconformista que desplegues.

Per cert, la teva pàgina web és fantàstica.

Salut!
manel