Gemega la bruixa

Gemega la bruixa,
li pica la cuixa;
gemega el bruixot,
fa tot el que pot,
però deixa tancada
la porta anhelada,
remena el beuratge
i se'n va de viatge,
la bruixa, la cuixa,
la pala i el foc;
l'estrip de la cama
damunt del pijama,
l'essència imparable
del tot comparable
a un ou de gallina,
comèdia divina
que canta lloances
quan dorms i quan dances,
volant amb l'escombra
pel sol i per l'ombra,
la bruixa, la Xuxa,
la nena i el broc.



Sigui indulgent la vida entera,
que no en sé res de pols ni d'eres;
sols un despit de frecs i esperes,
que amb un infant corre al darrera.
Sabràs d'on ve la flor del sutge
i la dissort del núvol blanc;
la filarmónica de sang
que tot d'un cop sovint s'enutja.
La nostra creu d'hores perdudes,
delits enllà d'un cel marcit.
La flor més bella ja ha florit
i entona un cant de veus menudes.