No li diguis a la meva filla com era realment el seu pare

No li diguis a la meva filla
còm era realment el seu pare.
No li facis mal sense voler;
enganya-la una mica si fa falta,
però, pel que més vulguis,
no li parlis amb l'enteniment,
sinò amb el cor.
Sigues justa sense dir veritats
senceres.
Quan li parlis de mi,
digues-li només una cosa,
que l'he estimada molt.

I després...?
Potser res.

I després...?

Em miraran
els teus ulls...,
sempre els teus ulls,
els teus ulls.

Em seguiran mirant
(els ulls...,
els teus ulls)?

Per què pregunto?

El teu perfil...
Mirades que mai no es troben.

El teu perfil...
Mirades que parlen.

El teu perfil...
Mirades...,
només mirades.


Despunta el dia.
He somniat que...
I si... ?
Res.
Somnis.


He vessat una llàgrima.
L'he vessada mentre pensava en tu.
Les llàgrimes són gotes de vida.
Què s'amaga en una llàgrima?
Ho saps tu?


Una altra nit en blanc
assegut davant
de la meva conciència;
un sospir d'instants
i una sola idea: tu.


Ets feliç?
Caldrà potser trobar-ne
una nova dimensió
dins del teu entorn
per tal de poder-ne fer
un saquet ben ple de primavera
per a que riguin
els teus ulls?
Ets feliç?, et pregunto.
Tant de bo que no haguessis
de desfullar margarides
per saber-ho.


La teva sort a la vida
ha convertit els meus dies
en un acte de fe.
Els teus actes de fe
han convertit la meva vida
en un plany de dissort.
Els teus dies de lluita
han convertit la meva fe
en un cant sec.
La sort que busques a la vida,
els teus actes diaris de fe,
els meus dies planyent la dissort,
masses branques per tan poc tronc.

Escolta, ets aquí?
De veritat ets tu
qui s'asseu al meu costat
encara?
Escolta, què fas?
En què penses
tant i tant?
On vols que anem,
què vols que fem?
Si està a les meves mans
fer-te una mica feliç,
no te'n estiguis,
diga'm-ho tot seguit
per tal de no perdre
més temps,
que el temps s'escola
i sóc tan pobre
d'ofrenes.
He entaforat masses coses,
petita estimada,
estimada sempre;
fins i tot jo
m'he perdut
dins d'un calaix
d'estris diversos.
Escolta,
què sens?,
que somnies de nit?
Si us plau no em deixis,
no ho fessis pas;
he nascut sol,
he viscut sol
i ara tu;
estàs sola amb mi,
estem sols,
tots dos sols.

El grau de llibertat de l'home
és comparable
a les probabilitats de guanyar-li
una partida d'escacs
a Déu.