El funeral de l'ombra i el Sot

Un relat de: jcarlesguix

L'altra dia
vaig anar a un funeral
molt trist.

Se'm va suicidar
l'ombra.

Ara camino sol.





Un sot.

Caigué en un sot.

Era profund aquell sot.

Era fosc aquell sot.

Així dons,
era un sot fosc i profund.

No era gaire agradable
estar-hi a dins d'aquell sot.

I de sobte, la pols,
molta pols
-sobre tot, la pols-
i poques coses més.

Pols en un sot fosc,
profund i ple de pols.

Estranyament però,
només tenia una idea
al cap:
«les blèdes han de bullir més,
perquè si no queden massa dures».

Blèdes en un sot fosc, profund
i ple de pols.

L'incògnit viu entre nosaltres.

Comentaris

  • molt bé[Ofensiu]
    jordiclusella | 10-05-2005

    Surrealista total.

    No sé si anava per aquí (diria que no...), però a vegades per fugir de les coses importants ens refugiem en els detalls més insignificants.
    Una altre interpretació que fet és la de relacionar les bledes amb les senyores (i també senyors, si...) que es desfan als enterraments, plorant i plorant, desconsolats, omblidant-se dels qui realment haurien de plorar. Ara, que de personalitats.... tantes com persones.

    Fos quina fos la intenció del text, i tan si l'he entès com si no, m'ha encantat, sincerament.
    Tens un estil peculiar: informal, divertit, seriós, profund, pròxim.

    Felicitats Joan Carles.