Avui he tingut por

Avui he tingut por,
he sentit la por de tots els temps,
la més indigna, la més ingrata,
la por de tohtom,
la meva por, la teva i la seva,
la nostra, la vostra, la d'ells.

La por dels que viuen i moren
per un no res intrascendent;
la por políglota
que s'escampa com una boira
podrida i fedorosa
per tot arreu
i que, qui més qui menys, entén
en la seva pròpia andròmina expressiva;
la por esquerpa,
la por de la bèstia acorralada
i la del corral de bèsties;
la por del marginat.

Avui la meva por ha fet por
a la por, i la por del món
ha tingut por d'ella mateixa
i de la seva descendència.

La por blanca
carregada de cadenes.

La por extrema, càustica,
perversa, definitiva.

D'un lloc a un altre,
entre els passadissos,
tot preguntant a les andròmines,
exigint tendresa,
implorant els perfums,
de cotxe en cotxe, pel carrer,
suant la mort i patint
les conseqüències de la natura humana,
del fet de néixer i del fet d'estimar.

Avui he tingut por, molta por,
massa por. He passat por.

La por que t'omple
quan has perdut
la vida,
i els ulls
són incapaços
de fer-te veure allò
que voldries veure.







Sòrdidament
passen el dies.
S'obren i es tanquen.
Les veus retrobades,
ara més amigues.
Llargament
passa la soledat,
llarga i sòrdidament.

He filat una corda
pel lligar el vent,
però s'ha esmunyit
entre els meus dits.







Què n'ha estat de tu
tots aquests anys...
Qui t'ha robat els somnis...,
què n'ha estat de tu
i del teu somrís sense límits...
Qui t'ha fet patir,
plorar,
riure
i mirar endavant...
Qui ha trencat
el mirall
de la teva dolça infantesa...
Qui t'ha roçat la pell
i t'ha parlat d'amor.
I de mi...
Què n'ha estat de mi
tots aquests anys...
A quin reconet
m'he amagat,
pensant en tu,
solitari,
embelesat
per la teva absència,
somniant en els teus somnis,
trucant a una porta tancada,
eternament tancada
amb un pany sense clau,
sense poder obrir
i patir,
i plorar,
i riure
i mirar endavant...

He guardat gelosament
el mirall
de la teva dolça infantesa
i t'he roçat la pell
i parlat d'amor
mentre el teu esguard
es perdia més enllà
de l'horitzó.