Futbol, la gran qüestió

Un relat de: Onofre
El Gran Pensador
--- 29- 4-2011 ---





Ecos i becos, veus volanderes dels darrer terratrèmol mediàtic han arribat al petit Gran Ducat. Faltats aquí d'altres emocions nacionals pròpies, la premsa s'ha de fer ressò de commocions més grans, com ho son les europees. Res més propici, doncs, que la 'Champions League'.

"L'Espagne retient son soufle", titulaven ara fa quatre setmanes en saber que s'enfrontarien els dos més grans i re-nombrats colossos de la pilota. El xoc ja s'ha produït i encara no s'ha acabat. Les forces del destí son encara en joc. Però per a mi ja s'ha produït la imatge que em quedara gravada en el record. La imatge i figura que el Mourinho va oferir a la roda de premsa posterior al partit. Semblança que se m'afigura com aquella famosa estàtua col·locada davant del Panteó de Paris: Le Penseur, d'Auguste Rodin .

Les reflexions que ofereix passaran als anals. En sintesí, la reflexió n'és una que, representa, i que en llenguatge prosaic, el que és d'ús a la capital en aquesta temàtica, resumeixen així: "Se le ha quedao la cara de gilipollas". Tranquil, calmat, reflexiu, l'home, fins i tot hi ha un moment en que es posa puny i munyeca sota la barbeta tal com ho fa la famosa estàtua, es passa tota la roda de premsa repassant el perquè passen aquestes coses.

"Perquè?" Perquè el món és com és? Sembla que Rodin va voler deixar eternament pensant a l'estàtua. O, què hi ha més enllà de la vida? O, què podem fer per a guanyar-los? O, no n'hi ha prou amb tot el que fem? És que no hem fitxat tot el que volíem fitxar en el mercat d'estiu? En el mercat d'hivern? Passant per de la fira de la tardor, la de les mules de Sant Miquel? Hauríem d'haver-nos encomanat al arcàngel Sant Gabriel en lloc del de Sant Miquel? L'home, qual gran pensador, fa un repàs davant de tota la representació periodística capitaliana repetint la gran qüestió. Una i altra vegada, sense que cap periodista el distregui dels seus profunds pensaments que tradueix en reflexions de caires de grans dimensions intel·lectuals fen-se ressò ensems del pensament únic dels diaris que orienten tal profunda filosofia. Perquè? Perquè no poden o no haurien de guanyar ells, es diuen? Si a cas no tinguessim els atletes més ben preparats del món? Si no tinguéssim en propietat al fabulós gegantot africà comprat per a resoldre qualsevol qüestió que en qüestió de força es pugui presentar? Qüestions profundes que traspassen toda sabiduria mundana i humana. La resposta a la pregunta de qui vol vèncer la força del destí, només Faust la va poder aconseguir i ja sabem que li va succeir.

,

***


---------------------------------

Onofre d'Entença


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37917 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.