Futbol, la gran qüestió

El Gran Pensador
--- 29- 4-2011 ---





Ecos i becos, veus volanderes dels darrer terratrèmol mediàtic han arribat al petit Gran Ducat. Faltats aquí d'altres emocions nacionals pròpies, la premsa s'ha de fer ressò de commocions més grans, com ho son les europees. Res més propici, doncs, que la 'Champions League'.

"L'Espagne retient son soufle", titulaven ara fa quatre setmanes en saber que s'enfrontarien els dos més grans i re-nombrats colossos de la pilota. El xoc ja s'ha produït i encara no s'ha acabat. Les forces del destí son encara en joc. Però per a mi ja s'ha produït la imatge que em quedara gravada en el record. La imatge i figura que el Mourinho va oferir a la roda de premsa posterior al partit. Semblança que se m'afigura com aquella famosa estàtua col·locada davant del Panteó de Paris: Le Penseur, d'Auguste Rodin .

Les reflexions que ofereix passaran als anals. En sintesí, la reflexió n'és una que, representa, i que en llenguatge prosaic, el que és d'ús a la capital en aquesta temàtica, resumeixen així: "Se le ha quedao la cara de gilipollas". Tranquil, calmat, reflexiu, l'home, fins i tot hi ha un moment en que es posa puny i munyeca sota la barbeta tal com ho fa la famosa estàtua, es passa tota la roda de premsa repassant el perquè passen aquestes coses.

"Perquè?" Perquè el món és com és? Sembla que Rodin va voler deixar eternament pensant a l'estàtua. O, què hi ha més enllà de la vida? O, què podem fer per a guanyar-los? O, no n'hi ha prou amb tot el que fem? És que no hem fitxat tot el que volíem fitxar en el mercat d'estiu? En el mercat d'hivern? Passant per de la fira de la tardor, la de les mules de Sant Miquel? Hauríem d'haver-nos encomanat al arcàngel Sant Gabriel en lloc del de Sant Miquel? L'home, qual gran pensador, fa un repàs davant de tota la representació periodística capitaliana repetint la gran qüestió. Una i altra vegada, sense que cap periodista el distregui dels seus profunds pensaments que tradueix en reflexions de caires de grans dimensions intel·lectuals fen-se ressò ensems del pensament únic dels diaris que orienten tal profunda filosofia. Perquè? Perquè no poden o no haurien de guanyar ells, es diuen? Si a cas no tinguessim els atletes més ben preparats del món? Si no tinguéssim en propietat al fabulós gegantot africà comprat per a resoldre qualsevol qüestió que en qüestió de força es pugui presentar? Qüestions profundes que traspassen toda sabiduria mundana i humana. La resposta a la pregunta de qui vol vèncer la força del destí, només Faust la va poder aconseguir i ja sabem que li va succeir.

,

***


---------------------------------

Onofre d'Entença