Frase a frase

Un relat de: Vicent Terol
Sempre vaig ser un xiquet dèbil, sense caràcter. Podria tractar d’analitzar-ne les causes, però ara no ve al cas.

L’inici de la meua afició a les frases es va produir durant l’adolescència. Als setze anys, vaig començar a fixar-me en màximes que parlaven de ser fort. Recorde perfectament les primeres paraules que vaig apuntar a un full solt, extretes d’una revista antiga que hi havia per casa: «L’únic impossible és allò que no intentes». Em van fer pensar molt, alhora que vaig sentir que podia enfrontar-me amb més valentia a la vida, i llavors vaig encetar la meua col·lecció de sentències. Pretenia, així, provocar un canvi, convertir-me en una persona amb coratge.

En algun moment vaig valorar l’opció de llegir algun llibre d’autoajuda. Ho vaig intentar en comptades ocasions, però mai no vaig aconseguir passar de les primeres pàgines. De manera que vaig continuar ampliant la meua llista, omplint línies, llibretes senceres. «Aquesta és la teua vida, fes el que t’agrada i fes-ho de manera continuada».

Els anys van anar passant i, malgrat experimentar sensacions intenses de motivació amb les frases, aquestes eren fugaces i no produïen cap efecte en la meua personalitat. Tanmateix, no vaig abandonar la meua afició, la qual s’havia convertit en una mena d’addicció. Supose que, en algun racó de la meua ment, albergava l’esperança que allò de les sentències acabara funcionant prompte o tard. N’acumulava més i més, les rellegia.

Hui sóc una persona adulta, dèbil. Veig dins meu les pors de la infància, res no ha canviat en el fons. Però fa temps, vaig obrir un perfil a "Twitter", on transcric les màximes de la meua vasta llista. Ho faig a poc a poc, amb periodicitat calculada. Tinc milers de seguidors i molts d’ells m’escriuen, alguns em demanen consell. Jo els responc sempre amb alguna de les frases acumulades al llarg dels anys.

Un dels meus "followers", un adolescent, m’ha dit hui que acaba de començar una col·lecció de sentències per a arribar a ser fort algun dia.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Enginyós, m'agrada[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 9

    Està molt bé.

    Aquest noi al principi era dèbil (o es creia dèbil) pel motiu que fós, però gràcies a la lectura, a l'escriptura i a Internet ha millorat. Bè per ell. Més val millorar tard que mai, diuen.

    Ara a Internet ha esdevingut famós i popular gràcies a les frases enginyoses. Com els antics grecs. Bona cosa.

    Ens veiem per Relats, salut!!

  • De Jomagi.....[Ofensiu]
    jomagi | 31-01-2018 | Valoració: 10

    ..... agraeixo el teu estimulant comentari. Gràcies. Et segueixo amb molt d'interès Una abraçada.

  • Som forts[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-01-2018

    Bonica paradoxa i molt ben narrada, com una serp que es mossega la cua, o un Júpiter que devora les seves criatures (era Júpiter?) però no sempre els fills, ni que siguin putatius, fan el mateix camí que el pare.

    Potser no ha assolit la força d'esperit que reclamava, potser tampoc li calia, però ha trobat una altra fortalesa, en aquest recull infinit de sentències.

    Un relat que podria haver estat escrit en qualsevol moment de la història de la humanitat, i que lligues a la perfecció amb les actuals tecnologies.

    Bona feina Vicent!!

    Ferran

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-01-2018 | Valoració: 10

    Això es bona literatura, de veritat !

  • Voler és una força poderosa ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Quan un comença a desitjar, ja té molt guanyat. Si a més pot ajudar, com en el teu relat, la fortalesa es converteix en un miracle.

    una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Voler és una força poderosa ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Quan un comença a desitjar, ja té molt guanyat. Si a més pot ajudar, com en el teu relat, la fortalesa es converteix en un miracle.

    una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Voler és una força poderosa ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Quan un comença a desitjar, ja té molt guanyat. Si a més pot ajudar, com en el teu relat, la fortalesa es converteix en un miracle.

    una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Voler és una força poderosa ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Quan un comença a desitjar, ja té molt guanyat. Si a més pot ajudar, com en el teu relat, la fortalesa es converteix en un miracle.

    una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Mantra[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Ben encaminat anava el noi. És innegable el poder d’aquestes fórmules evocadores de les forces del subconscient.

    Els mantra dels deu manaments varen fonamentar una civilització. I tenim exemples més propers. La “unidad de españa”, per exemple, que atorga als catalans la propietat de ser imprescindibles d’una essència que els és del tot aliena i és capaç de fer oblidar tot el que no sigui un concepte tant vaporós com la unitat d’una cosa tant caòtica com la pell de brau.

    L’únic important és tenir-hi fe. Cega, per descomptat. I és el que li manca al protagonista d’aquesta intel•ligent narració que deixa endevinar l’escassa creença en els mantra del seu autor.

  • Una petita aclaració...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 25-01-2018

    ... a propòsit del títol del comentari. Es que ja pugem des d'abans. S'entén, crec, que és dins del període de l'adolescència que ens fem moltes preguntes claus, que busquem respostes en un sentit més ampli i complexe.

  • Des de l'adolescència que anem pujant [Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Hola. Abans de res, t'agraïsc un comentari que m'ajuda a seguir escrivint.

    Saps, la lectura del teu relat interessantíssim m´ha portat un record no massa antic, d'una entrevista feta a J. Saramago. Recorde més o menys la formulació de la pregunta: la resposta venia a ser: «els llibres d'autoajuda només ajuden a qui els escriu». (Ja veig que el protagonista del teu relat no fa servir aquesta mena de literatura). Em plantege si, darrere la necessitat de construir i, més endavant, de difondre les frases guaridores, les que se suposa que t'haurien de fer fort, també o en paral·lel es produeixen aprenentatges gens menyspreables, com ara descobrir-nos com allò que realment som i aprendre a fer de la necessitat virtut: som febles, però no tant que no sapiguem plantar cara, si cal, a una adversitat; som febles, però de vegades en la nostra feblesa resideix la nostra grandesa, i potser per aquest motiu algunes frases resisteixen amb nosaltres, mentre que d'altres, com sovint ocorre amb els llibres d'autoajuda, acaben caient per la seua pròpia ineficàcia. Però en realitat tot és més complexe: no tots tenim les mateixes capacitats o vivim immersos en idèntiques circumstàncies i problemes; hi ha moltes febleses… També crec que, al final, aprenem a identificar les frases que són veritat, les que ens fan més savis, més humans. I tot va fluint pas a pas o, com tu dius, frase a frase. El teu relat em dóna per moltes més reflexions al voltant del tema, en fa pensar, i, a més, está força ben escrit. Felicitats.

  • Sol passar[Ofensiu]
    Materile | 22-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat que segur que més d'una persona se sentirà identificada. Per cert, molt ben tramat i interessant.
    Vicent, m'agraden els teus relats, fins i tot quan són negres perquè sempre hi ha un punt de delicadesa.
    Un relat original que fa pensar. Felicitats!
    Una abraçada,
    Materile

  • Voler és poder[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-01-2018

    Com tu bé exposes, aquestes màximes de l'autoajuda i el "voler és poder", són més boniques que reals, però fan bonic.
    Gràcies pels teus comentaris, Vicent! Fins a la propera Virtut!

  • Avant![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Primer de tot agraeixo el comentari que m'has obsequiat referent al meu poema el Retrovisor. Si més no les tres-centes hores que hi esmerçat en aconseguir el que desitjava expressar de manera senzilla i plaent alhora ha tingut el seu reconeixement.
    Ara centrat en el teu relat, he de dir-te que, que aquest, és molt curiós pel que dius i per tot el que comporta. Dius que de menut eres dèbil i que encara ho continues essent. Però jo et dic que no veig feblesa en la teva "obra". Sigui literària o artística (les fotos són magnifiques). Ans tot el contrari. Les persones cacoquímiques o toves, ni fan ni aporten res a conjunt de la societat. Tu, amb les teves màximes fas faena, i força important. Perquè sense adonar-te amb el teu esperit d'autosuperació estàs ajudant a altres que troben en les màximes que hi aplegues, una font d'inspiració i de resposta a llurs dubtes i problemes. Bé, no romancejo més. Salut i avant, Nil.

  • Idees i resultats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2018 | Valoració: 10

    La idea de escriure aquestes frases em sembla molt bé. El resultat no sé si és gaire exitós, però la intenció era bona. Malgrat l'èxit a tuíter, sembla que ell continua dèbil. Això em posa de manifest si les bones idees tenen sempre un bon resultat. A vegades, no. És una història molt humana que m'ha fet pensar. Una forta abraçada, Vicent.

    Aleix

Valoració mitja: 9.92

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com