Abandonat i en la misèria (Tema: Èxit/Fracàs)

Bruixot, un bon relat que barreja situacions d'èxit/fracàs/èxit del protagonista, és a dir, que l'èxit del començament segurament el porta al fracàs del matrimoni i aquest fracàs a l'èxit darrer en escriure. No sé si l'he interpretat correctament.
Bons relats i bon 2007!

Tornem al tema de la possibilitat de desenvolupar la creació artística en qualsevol de les seves expressions i dur una vida estable de parella (sobretot si hi ha fills pel mig).

Com que ja em vas comentar un relatet on deixava pal·lesa l'angoixa que pot provocar aquesta vida dual, sabràs que aquest és un tema que a mi em trasbalsa i sobre el que no deixo de pensar.

Per cert, aquest relat també es podria incloure dins les temàtiques Infidelitat, Passió i, fins i tot, en certa manera, dins de Bogeria.

¿Has pensat de seguir incidint en el relat curt? T'hi escau, penso. I m'agrada que segueixis cercant aquells mots exactes, que expressis allò que vols dir realment. Es nota quina és la teva especialitat.

Salut,

Roger

davant l'adversitat, lluitar, no rendir-se mai.

Si ve l'èxit bé sinó, obrir camins per una o altra banda i és possible, que l'impossible, no ho sigui tant...

gràcies per les felicitacions i comentari. De llibre al Montseny, res. Són diners, anunci al diari i molta alegria...

Perdona que no t'hagi respost abans..., de tant en tant, com que sóc "llunàtica" ,passa un mal vent i quedo kao, com sense piles, però és transitori, ja ho veus!

Bruixot, veig que dus una màscara..., recordo aquells ulls teus tan vius, divertits i inel.ligents,
sempre "al peu del canó", vigilant, animant, comentant, posant tota la teva il.lusió..Molt bé.

Una abraçada..., llunàtica!

convertir un estrepitós fracàs (a més, un fracàs a nivell personal o vital, no "merament" professional) en un clamorós èxit. Queda bonic, el final, i subscric el comentari del Xavier.

No fa gaire vaig penjar a RC el número 100, un escrit que tenia el format de "carta de l'autor". Hi deia alguna cosa com ara: guanyar un premi literari és o ha de ser vist com una anècdota. Clar que el que cites tu, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és alguna cosa més que una anècdota, ejejem! Però els dos primers (els diplomes emmarcats) representen dos passos endavant. Mai no són quelcom definitiu, i per més que costi cal cercar inspiració i mirar endavant.

I és un repte d'allò més agosarat el que acaba emprenent el protagonista: canviar d'aires, canviar de vida, canviar-ho tot... per recuperar allò que tenia començat. Jo encara no m'he trobat en una situació similar. És a dir, la necessitat de fer un canvi radical en la meva vida per recuperar allò que m'agrada fer, escriure. I potser per això em sembla especialment interessant que plantegis, en aquest relat, la possibilitat de fer-ho. En aquesta història, li surt bé la jugada al protagonista. No sempre és així, com puntualitza el Xavier, però ja costa prou fer el pas que fa l'escriptor com per, a sobre, fer acabar la història malament. Cal tenir les piles carregades de moral i confiança en un mateix per fer el que fa. I per això cal aplaudir que no "desanimis" possibles lectors-escriptors que es trobin en aquesta o similiar situació ;-P

Res, que m'ha agradat aquest "Abandonat en la misèria" i molta sort amb aquesta nova aventura de relats!!!

Salut i gràcies, company!!!

V.