Cercador


Llista categories

UNA FUGIDA ( Èxit/Fracàs? Poder?)

Un relat de: rnbonet

I de sobte, res del rebombori que uns moments abans omplia l'habitacle. Sols màrfegues buides. Tots, com vol de coloms davant falcó, han fugit esparverats, cercant la llar tèbia, acollidora. Ara, a la cova, sols xiscles escarransits, de tant en tant, d'una ratapenada vella i neurastènica.
Manta al coll, Joan Sala, amb la sensació planera i satisfactòria d'haver superat la pròpia audàcia,fuig ferit amb el seu fill.
"Pren la bossa, xicon! Guareix-la; no arrufes el nas, que en venir-me l'hora, d'aquí caldrà fer part al Joanet del Molí, pel Bertomeu de Flitjos, al Tort d'Exarc. I tots d'amagatotis, perquè no s'escampe un ai al cor, plorós i quasi mut, per tota plana".
Notà les cames fent-li figa, i s'estovà, pollós i ert, damunt el cingle, esguardant al sota bocins de terra amada.
"Que una cosa és botar sequiols i sèquies, bassalets i tolls d'aigua, i l'altra caminar pels senderols per no trobar-se d'entrada, a qualsevol cruïlla, amb tota una cohort de fills de puta".
Ennuvolat el pensament per mor de la ferida, les darreres alenades.
"De nom, Joan Sala. De darrer ofici, fora llei, burlador, bandoler…, i com us vinga en gana! I no per pròpia decisió. Mana qui mana!"

Comentaris

Afegir comentari

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357286 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >