Merci pel comentari. La veritat és que no és Shakespeare ni ho pretén. És senzillament una historieta, una mica tonta, per fer anar unes rialles.
Seria la típica història que s'explica als sopars d'empresa quan tothom ja va borratxo! ja ja i ara que ho dius, sí que em fa pensar amb en Woody Allen també! quan la vaig escriure no hi vaig pensar però segur que el meu inconscient sí.

Explico una mica de què va perquè en aquesta vida s'ha d'explicar tot i s'ha de donar tot mastegat.
Temes: Geografia, colors-coratge, gelosia.
Els colors simbolitzen el coratge del narrador i porten el "tempo".
El color vermell surt tres vegades seguides i com sabeu, significa "parar", que vindria a ser negació, inabastable, prohibició...etc. Quan es posa el semàfor verd, seria quan el seu coratge s'activaria però irònicament és quan el perd del tot. Tira la tovallola i es conforma a estar gelós de la bufanda de la noia enlloc de fer alguna cosa per aproximar-s'hi com parlar amb ella etc.
El fred i la foscor són elements restrictius que també influeixen.
Tema geogràfic. Hi surten quatre llocs el centre del quals és un pas zebra de la Plaça de les Glòries.
Per allí hi passa el tramvia anomenat Tram-Besós.
Els cabells enganxats a la boca fan una...Diagonal, via que creua la Plaça de les Glòries.
"els Encants" és un mercat que està a tocar de la Plaça de les Glòries. No cal dir que el narrador està...encantat.

en un article del www.e-noticies.com.

M'ha fet molta gràcia. He de dir que no conec de res al Sr. Uriel Bertran.
Adjunto enllaç: http://www.e-noticies.com/eleccions/el-tribunal-constitucional-esmola-les-tisores-18363.html

que content que estic d'haver trobat a la Leanan per RC!!!
visca
visca
i
visca

Roi Mph

m'ha encantat aquesta història. Una història urbana de les que m'agraden. Ben estructurada, senzilla. Perfectament creïble.

ui, això sembla el "codi Da Vinci" ;-)
el secret de l'Anna s'entreveu a la frase "Es van evitar l'un a l'altre de manera molt conscient i planificada".
Quan en Joan li va confessar el seu secret, l'Anna no es va indignar ni molestar...es va quedar GLAÇADA!.
sabeu quin és el secret de l'Anna?

demano perdó per haver-me deixat l'accent a "sé"...incomprensible. Quina vergonya...

m'ha encantat!
no t'havia llegit mai, almenys conscientment...potser al 9 NOU o a alguna altra publicació de les que dius.
La Angie m'ha aconsellat que et llegeixi i m'ha agradat descobrir que tenia raó.
La gent es complica molt la vida...relats llargs i pesats, massa plens d'adjectius forçats i ornaments ridículs que només fan que el lector, almenys jo, em foti una mandra de Déu llegir-ho...
avui en dia el que mana és el temps...enhorabona pels relats visuals...i al gra. Sense embuts collons! Ala.

Roi Mph

Jo crec que és un poema bonic, ben intencionat i més o menys ben estructurat.

Ara, d'aquí a que sigui "genial" com diuen molts comentaris, n'hi ha un bon tros!

no flipem tant!
per favor!

Un so no és "petit", pot ser "fluixet" però no petit.
A més, l'adjectiu "petit" es repeteix i trobo que no calia.

De totes maneres, no trobo que aquest poemi s'hagi d'emportar els honors per ser el més llegit i ben valorat quan m'imagino que n'hi ha d'altres que (també) s'ho mereixen (més).

Hola brumari,
gràcies pel teu comentari...
però em temo que se t'ha escapat una cosa...en realitat el relat parla del secret de l'Anna...(el que no diu).
saps quin és?

cor-dons tu!