Flying down Balmes

Flying down Balmes

Nit preolímpica. Les llums de la ciutat aquell novembre estaven enceses amb l'alegria d'una ciutat que es prepara lentament per una gran festa. Cada dia la ciutat lluïa més, els carrers, les botigues, les persones tenien un orgull compartit, es respirava una alegria col·lectiva, Barcelona s'obria cap al mar i de més enllà del mar arribaven persones que volien formar part o conèixer la ciutat que renaixia.
Així va arribar ell a través de la seva amistat amb Orson Welles, a través de les fotografies de Capa de Barcelona durant la Guerra Civil, a través de les lectures d'Orwell i Hemingway que escrivien escenaris que des de la distància geogràfica i històrica sempre havien elluernat a un jove a qui la Segona Guerra Mundial ja el va agafar assegut però no paralitzat. Quan al cap dels anys va tenir la possibilitat de conèixer la ciutat dels seus somnis es va traslladar i en va quedar absolutament fascinat. Venia temporalment a filmar una sèrie d'acció a la ciutat més envejada del moment, Barcelona.
Ràpidament va quedar encantat amb la cultura, la llengua, i els nous amics.
Ells es van conèixer portats ambdós per la curiositat i l'avidesa de mons nous i diferents. Buscaven punts d'encontre existents entre parts del món tan distants i els van trobar en la literatura, en el sentit de l'humor, i en l'afany de viure i de beure la vida. Van connectar tan ràpidament que semblava que eren la part negativa i la positiva del mateix iman i l'atracció inesperada era tal que van creure en les mitges taronges. Una d'aquelles nits envoltats per la seva pròpia aura, autistes de tot el que els envoltava van observar la ciutat des de la Muntanya Màgica. Intercanviaven experiències, compartien gustos, s'expressaven amb una sinceritat total, se sentien especials i afortunats i sonava Barcelona d'Ottmar Liebert, la música de la seva història que va començar flying down Balmes