Felipe

Un relat de: Edgar
De què em serveix governar un gran Imperi si la meva vida està plena de tristeses i decepcions?
La reina mai no m'ha estimat, prou que ho sé, i estic condemnat a dormir tot sol per sempre més, fins a la tomba de El Escorial. Encara recordo la seva sorpresa quan, quasi adolescent, va arribar de França i va veure els meus cabells emblanquinats.
I ara sospito que Isabel m'enganya amb el meu fill Carlos que tants desenganys em provoca. Després de la seva estada a Flandes em reclama, quasi m’exigeix la independència d'aquelles províncies. És de justícia, em diu. Només el seu amic Rodrigo va aconseguir detenir-lo quan va gosar aixecar la seva espasa contra mi.
Aquesta tarda també la reina m'ha demanat justícia. Sempre s'ha queixat de què des de la seva arribada s'ha sentit cruelment tractada per aquesta rígida cort tan diferent de la de la seva França natal. Creia que havia estat un cortesà qui li ha pres el seu joier. I tenia raó. Me l'havia donat per despit la princesa d'Èboli, la meva amant. El que he trobat dins el cofre ha encès la meva gelosia i li he preguntat a Isabel què feia el retrat del príncep Carlos al seu joier i encara que ella m'ha recordat que havia estat promesa del príncep abans que jo, he vist la seva torbació. És cert que els dos eren uns adolescents quan el rei de França i jo els vàrem prometre en matrimoni. Però per raons d'Estat finalment vaig ser jo qui la vaig esposar. L'he amenaçat que em venjaria si arribava a saber que m'havia estat infidel. L'he ofès, l'he humiliat i s'ha desmaiat. I jo, ofuscat, l'he deixat estesa a terra.
Avui encara em quedava un tràngol final. He hagut de rebre el Gran Inquisidor que m'ha recordat els perills que les actituds del meu fill provoquen: inciten a la violència contra l'autoritat del rei i van contra les lleis de la Santa Mare Església. La Justícia obliga a castigar les idees delictives i condemnar a presó o desterrament el meu fill Carlos i els seus amics.
Justícia, maleïda justícia.

Comentaris

  • Respostes i agraiments[Ofensiu]
    Edgar | 26-12-2017

    No sé com respondre als qui comenten el meu relat i logicament no sé si vosaltres el rebreu o el sistema me l'enviarà a mi. Ha, ha, ha
    En tot cas agraeixo els vostres comentaris i aspiro a millorar amb el que em dieu els meus escrits.
    A l'Aleix de Ferrater, només dir-li que evidentment el contect hisròric no seria exacte perque està basat en un relat romàntic de Schiller.

  • L'antic règim[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2017 | Valoració: 10

    En aquells temps, encara, però que avui dia encara continuin les monarquies com llavors, em sembla una situació fora de lloc. El teu magnífic retrat ho diu prou bé. De Felipe a Felipe i toco perquè ... Una forta abraçada, Edgar i que passis uns bons dies de Nadal!

    Aleix

  • A Flandes com aquí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 12-12-2017

    M'agrada molt el teu relat d'aquest mes,Edgar, té de tot: sexe, política, intrigues... i és tan actual!

  • Referents[Ofensiu]
    Guiomar | 11-12-2017

    Amb aquests referents que volem que faci la Justícia?
    No podem oblidar el passat!
    Ni tampoc el present tant recent!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: