Somni incomplert

Un relat de: Edgar

“Descansi en pau. Amen”. Amb aquestes paraules rituals el sacerdot acomiada la senzilla cerimònia d’enterrament de l’Alfons al cementiri de San Michele. La Marta està profundament abatuda i penedida d’haver accedit a viatjar, atesa la precària salut del seu marit. Feia molts anys, des que va veure un reportatge a la televisió i se’n va enamorar, que ell desitjava conèixer aquella mítica ciutat. Començà llavors a col•leccionar imatges, mapes i llibres i acabà coneixent-la amb detall. I anaren a Venècia a celebrar les seves noces d’or matrimonials.
- Estàs massa cansat, comencem la visita demà – li havia dit la Marta en arribar a l’hotel.
Immediatament s’adonà de la decepció del seu marit i acabà cedint. En una gòndola iniciaren la passejada pel Gran Canal amb un exultant Alfons i una preocupada Marta.
- Quin dia tan gris – li digué la dona al gondoler.
- A la tardor els dies a Venècia ho són però encara no fa fred i la ciutat està molt silenciosa – li respon el jove amb la seva samarreta a ratlles.
- I és veritat, com diuen, que la ciutat s’enfonsa?
- No faci gaire cas. Hi ha molts envejosos que volen perjudicar–nos, però nosaltres, els venecians, hem sobreviscut al llarg dels segles.
L’Alfons s’emociona veient els ponts, els palaus i els edificis que ja coneixia prou bé abans de veure’ls.
- Mira, a la esquerra, Ca d’Oro. I al front I Foscari. I Rialto. - li diu a la Marta.
Un raig de sol il•lumina la llacuna i la ciutat es reflecteix en l’aigua. La embarcació negra que evoca la mort, el fèretre i el viatge final continua el seu recorregut per les aigües salades de la llacuna.
- Arribem al Palau Ducal i passarem pel Ponts dels sospirs des del qual els condemnats s’acomiadaven de la ciutat per si no tornaven a veure-la. – diu el gondoler.
Allà el cor de l’Alfons s’aturà definitivament. “Tinc la mort a dintre meu” - li havia dit a la seva dona – “i vull quedar-me en aquesta ciutat estimada igual que el capità d’un vaixell que s’enfonsa: fins al final”.

Comentaris