En Nazir allibera el seu poble

Un relat de: Edgar
Text apòcrif del Llibre dels Jutges. Antic Testament.

En Nazir allibera el seu poble

En aquell temps, els pobles nòmades es desplaçaven des de les estepes de l'Àsia central cap a les terres del Pròxim Orient a la recerca de terres fèrtils on assentar-se. Les més riques ja estaven ocupades des de molt abans per pobles agricultors i ramaders que sovint eren atacats, conquerits i sotmesos a sang i foc. Això van fer els invasors hurrites que arrabassaren les terres i convertiren en esclaus els elamites. El líder d'aquests era en Nazir que, des de bon principi, va encapçalar la resistència del seu poble. Era un home molt alt i fort a qui el seu poble li deia "gegant" perquè sobrepassava un pam d'alçada a tothom. Però a més de la seva impressionant complexió física, en Nazir havia rebut dels seus pares unes fermes creences religioses i les certeses morals que reflectien la idiosincràsia del seu poble. Alguns elamites l'acusaven de ser massa tou enfront dels hurrites i el comminaven a lluitar contra els enemics al camp de batalla perquè, segons ells, la guerra els duria a la victòria. En Nazir, però, sabia que l'enfrontament era massa desigual i que només la fermesa en les seves conviccions com a poble podrien acabar amb l'ocupació de les seves terres.
La conducta d'en Nazir irritava els hurrites que veien com amb els seus comportaments pacífics i ferms que ells no sabien combatre, mantenia les esperances d'emancipació del seu poble. Ho van intentar tot, el van fer objecte de les seves burles i el seu menyspreu i el van empresonar i torturar, però no van aconseguir el seu objectiu de doblegar-lo.
Després de trenta anys, el poder dels hurrites començà a diluir-se. La descomposició moral d'aquell poble guerrer en un medi al qual no van adaptar-se mai, va provocar la seva decadència individual i social i el poder va tornar de nou als elamites que van excarcerar i exaltar l'heroi que els havia conduït a la llibertat.

Comentaris

  • Història, ficció i realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2018 | Valoració: 10

    Un còctel magnífic d'història, ficció i realitat, on es veu que els fets es repeteixen i, tant de bo, el final sigui el que descrius. Imaginar, que al cap i a la fi és pensar, sempre és positiu. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: