DECLIVI

Un relat de: Edgar
DECLIVI

- Digui?
- Hola Alícia, sóc en Luca. Com va la salut?
- Bastant millor, Sr. Silvestrini, però no s’havia d’haver molestat a telefonar.
- Ja saps que la meva esposa i jo t’estimem i ens ha preocupat l’ensurt de l’altre dia.
- No ha estat res. No trigaré gaire a tornar a la feina.
- No cal que corris. Et necessitem en plena forma. D’acord?
- Si, moltes gràcies per trucar. Saludi la Sra.Simona de part meva.
- Així ho faré. I tu, sobretot, cuida’t.
Alicia Bofill és una dona de gran bellesa que pertany a una important família de la ciutat. Té un caràcter dur com l’acer, molt necessari en el món professional en què treballa, un món fonamentalment masculí al que li costa acceptar el comandament d’una dona.
Acabats els estudis d’Economia, va començar a treballar a la delegació a Barcelona de la companyia d’assegurances italiana dirigida pel Sr. Silvestrini i relacionada professionalment amb les empreses del seu pare.
Alícia s’ha traslladat a Llançà, a la casa d’estiu, per a recuperar-se d’un atac de vertigen que va patir fa uns dies a la feina i que la van espantar més per les conseqüències professionals que per les relatives a la seva salut. Ella sap que hi ha taurons al seu voltant esperant la mínima feblesa per a substituir-la.
- Hola, Alícia. Sóc l’Oriol. Com estàs?
- Bé, descansant i recuperant-me.
- Et volia dir que em sento culpable de que la discussió de l’altre dia pugui haver estat la causa...
- Oblida-ho, criatura.
- Vols que et vingui a veure?
- Millor ens veiem quan torni. Vull que parlem.
- D’acord. Truca’m quan arribis.
Aquests dies ella està afectada per l’allunyament de l’Oriol, un jove de disset anys, amb qui manté una relació de dona madura que inicia en els secrets de l’amor un inexpert i impetuós jove.
“Sembla – reflexiona Alícia - que totes les desgràcies s’acumulen. Ja m’havien advertit que a partir dels quaranta les capacitats comencen a minvar. Haurà començat ja per a mi un lent i inexorable declivi vital?”

Comentaris

  • Caram l'Alícia!![Ofensiu]

    A veure si el vertigen provenia d'alguna postura "perilosa" que havia practicat amb l'Orio...Molt bon relat que no havia llegit!! Moltes gràcies pel comentari a "El faquir", però autors com tu són dignes competidors, dignes de témer. Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: