Fart de la merda

Un relat de: Sergi Elias Bandres

FART DE LA MERDA 
 
Els itineraris que es dirigeixen cap al meu cul estan fets de merda. Sí, i tot jo, tot jo, sóc merda, fals fill de déus, i estic prostituït a l'ordre i al control, submís a tot. El món és així. Tinc la sort de poder menjar merda i cagar-la. Puc estudiar per a sofrir. I els meus recursos són excepcionals, tinc sort i la majoria no en té. Però em reiteraré a la merda: 
 
Visc al fons del mar,  
visc damunt del terra, 
en un orfenat 
que cada dia em fa la guerra. 
 
M'ofego d'esperar, 
respiro ones de banderes, 
cada dia suplicant a ànimes mortes 
que em treguin de la merda. 
 
 
 
Sergi Elias Bandrés 
12/11/2017 

Comentaris

  • Sinceritat escatològica[Ofensiu]
    Jam Malson | 01-12-2017

    Per sobre de tot, m'ha agradat la força amb què t'has deixat anar.

    En són poques les persones que, tenint un pensament escatològic com el teu,
    poden exterioritzar-lo amb una consistència tan fluïda, més aviat líquida.

    Força i endavant!

  • IUS AD REM[Ofensiu]
    kefas | 29-11-2017

    Els romans van capgirar la merda per fer-ne dret. I jo he aprofitat l’avinentesa per fer-ne un acròstic.

    AD REM

    Matèria tan dúctil com suor de gandul
    Emplena les tasses i els humans terrats,
    Retorna a la terra el que li hem robat
    Després d’un viatge que acaba en el cul
    Ad rem l’anomenen governs i togats

  • Una tempesta de sinceritat...[Ofensiu]
    brins | 22-11-2017 | Valoració: 10

    Hola, Sergi,
    El teu relat de moment m'ha sobtat... però en rellegir-lo, m'he adonat que els pensaments que arrecera em són força propers; entenc perfectament que vulguis exterioritzar, amb paraules planeres i sinceres allò que no trobes just.

    Rep una cordial abraçada,

    Pilar

  • Merdé.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 19-11-2017 | Valoració: 10

    A primer cop d'ull, en llegir el teu relat, hom es pregunta: com gosa aquest paio emmerdar un espai com aquest, temple de la poesia i estança de les muses? Però qui sóc jo per a assenyalar-te amb el dit.... quan els meus poemes, per més embellits que es mostrin, palesen aventures d'allò més libidinoses i sòrdides. Perquè una cosa és llegir i l'altra rellegir. Ah! aleshores si que copso la veracitat del teu relat, el missatge "pensant" que transmet. Allò que put i que la majoria de la gent s'estima més ignorar, tirar pel dret i no mirar enrere. Perquè ens queixem de les merdes de gossos, però no pas d'aquesta merda invisible que dirigeix les nostres vides i les fa feixugues fins a la desesperació. Deia el Vell Santiberi que tant important és el menjar com el desmenjar i tu pel que veig, atenent a la teva ressenyes biogràfiques, i tu diu un peu terrós o aixafaterrossos com jo que amb prou feines es va treure l'EGB, saps desmenjar molt bé, sort d'això, i a damunt et permets el luxe de dir que, malgrat tot, ets feliç !. Enhorabona, Nil.

  • Assumpto llépol.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 19-11-2017

    A UN ASSUMPTO LLÉPOL (començament)

    No serà persona cuerda
    ni manco estimada en res,
    ni tampoc bon portuguès
    qui dirà mal de la merda.
    Que encara que sia verda,
    blanca, negra, parda o groga,
    no és just que ningú se moga
    per dir que sia dolenta,
    perquè, encara que és pudenta,
    és antiquíssima droga...

    Francesc Vicenç Garcia
    (rector de Vallfogona)

  • Som això[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2017

    Merda, o pols, com li vulguis dir. Som això. Res més. I nosaltres estem al cantó dels que han tingut sort. Podria ser molt pitjor. Però al final tots pols, o merda.
    M'ha agradat molt la frase "respiro ones de banderes".

  • Coincidència[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 17-11-2017

    Algunes vegades m'ha passat aquí, a Relats, que em sorprèn el fet, suposo que casual, de parlar de temes semblants o de vegades iguals. Això sí... cadascú a la seva manera.

    M'ha fet gràcia, que a rel d'un desafiament, jo escrigués un poema sobre la merda i, just el mateix dia surti publicat el teu amb el mateix tema. Tal com he dit abans, vist desde diferents perspectives.

    Salut, i com es diu en cercles de teatre, molta merda.

    Jordi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

620 Relats

1719 Comentaris

372964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi