fantasmes a l'ordinador + subtil (subtil? això no t'ho creus ni tu!) imitació d'un relataire

Són com fantasmes. Esperits dins del meu ordinador. Hi són, no hi són? Després de recerques eternes amb la lupa i alguna sessió d'espiritisme, opto per afirmar que no hi són. Tanmateix.. prou que hi són. Mirat des del portàtil, mirat des del que també podria ser portàtil, però amb grans esforços del propietari,.. és igual. Hi són. Fa poc però, un va morir. Més que morir, va afirmar la seva no-existència desapareixent, sense ni tan sols dir adéu. Tampoc hi havia gaire relació, i per tant, l'adéu no hauria estat justificat. Fins fa poc eren cinc, ara en són quatre. Allà, palplantats, traïnt la meva confiança. Quatre diu. M'ho crec, els busco, però no hi són. Que no, que no existeixen. Però si fossin reals.. què deurien amagar?

(sincerament, no sé com allargar més aquesta gran bajanada, o sigui que matem-ho ja i us dic què carai és això que hi és però no hi és, i que em té relativament preocupada des de fa dies)

Obro el messenger i una finestreta acompanyada d'un "quiticlinc" m'anuncia que:
Tiene 4 mensajes nuevos en su Bandeja de Entrada de Hotmail. Però us ho juro, obro el correu i.. no hi són.
No
Hi
Són.


(detall curiós: he obert un moment el msn per veure com anava la frase del tiene 4 mensajes, però enlloc de l'esperat 4, posava 5 missatges nous. He obert ràpid el correu, amb ànsies per llegir les quatre ratlles que vés a saber qui m'enviava. Però res.. el fantasma que havia mort, ha tornat a renèixer)


Ha sigut un relat real per la seva autora Tiamat de Bohigas escrit avui dia 18 d'abril del 2005 a altres hores de la nit on només es diuen que tonteries en el meu llit el de la meva habitació des del portàtil de la meva mare que per alguna cosa ha de servir en la Comarca de Girona del Gironès de Sant Gregori en la Vall del Llèmena Catalunya! E-Mail: collons, està a la biografia i que ningú s'ofengui, és fet amb tota la bona fe del món i amb només un polsim de mala llet però havia de tornar una pilota que devia des de feia força temps.