Ets onada (I i II)

Un relat de: empiei3
(I)

Com l’onada de la platja,
Vas i véns.
I jo, sorra amarada
amb aigua de carícies,
i sorra seca del desert,
quan recules, dins el mar.


(II)

I vas... i véns,
com l' onada de la platja,
i la sal
que besaves als llavis,
ara cou en les ferides
de l' ahir.

Cercaré les aigües de l' estany
més quietes,
més dolces,
més serenes,
i la seva dolçor
i l' escalfor del sol
guariran la coïssor
que em mata.

Comentaris

  • Quan vulguis...[Ofensiu]
    empiei3 | 21-11-2011

    Moltes gràcies pel teu comentari. M'ha fet il.lusió...
    La coïssor, com qualsevol sensació o sentiment és símptoma de vida... Cal morir per renèixer, cal tancar portes per obrir-ne de noves...

    Encantada per la teva visita. Estàs convidada a picar a la porta quan vulguis.
    Una abraçada.

  • Símptoma de vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2011 | Valoració: 10

    Abans d’obrir aquest doble poema, ja m’havia enamorat el títol... i el contingut no m’ha decebut gens ni mica!

    I ara penso : no és la coïssor símptoma de vida?
    També se m’acut que, de vegades, cal morir per renéixer...

    Si no et fa res, tornaré a passar per aquí de nou, a llegir-te. Puc, oi? ;-)
    Ara t’envio una abraçada per celebrar que avui t’he descobert com autora,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de empiei3

empiei3

9 Relats

21 Comentaris

6789 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Quan les idees, els pensaments couen, per insignificants que siguin, escriure'ls cura, alleugereix la càrrega pesada de portar-los a dins.

http://empiei.blogspot.com