Foto de perfil de empiei3

empiei3

9 Relats, 21 Comentaris
6755 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Quan les idees, els pensaments couen, per insignificants que siguin, escriure'ls cura, alleugereix la càrrega pesada de portar-los a dins.

http://empiei.blogspot.com

Últims relats de empiei3

Últims comentaris de l'autor

  • empiei3 | 04-03-2012

    M'agrada, m'agrada...
    :-)

  • empiei3 | 29-02-2012

    I ben bé, que me la treus, la pena...
    Nanit, Onofre,
    ja em direu qui sou vos...
    que en els meus ulls es fixa...

    Volia ser un Carrussel...
    :-)

  • empiei3 | 26-02-2012

    Onofre, tot un honor llegir amb els "meus ulls", les teves paraules cosides en un poema.
    Molta salut i inspiració!
    Montse.

  • empiei3 | 01-01-2012 | Valoració: 10

    Potser podria començar amb un MOLTES GRÀCIES, per acostar a la realitat l'imaginari colorista d'aquesta fantàstica postaleta anomenada "Amélie".
    M'ha encantat recordar les escenes amb la guia del teu fantàstic GPS temàtic!

    Crec que és una magnífica manera de viatjar i deixar-se endur pel record dels bells moments de la literatura de les imatges, que és com ami m'agrada referir-me al cinema.

    Bona entrada d'any! i Feliç nou viatge... si estàs pensant en algun... :-)

    (Per cert, i l'escena del fotomaton... la tens ubicada?)

  • empiei3 | 26-12-2011 | Valoració: 10

    Malgrat la por, la intuïció o allò que és invitable, encara podem modelar el temps, estirar-lo com un fil elàstic i relantir la mort súbita d'allò que ens fa feliços a estones robades d'altres vides.
    A la Neus, una trucada inesperada molt esperada li retorna un trosset de somni que encara és seu.
    Moltes felicitats per aquest joc de tensions tan ben cosit en el seu final.

    Pilar, molt BONES FESTES i molt bons auguris pel proper any.
    Una abraçada càlida.
    Montse.

  • empiei3 | 25-12-2011

    Gràcies, mil gràcies, Pilar pel teu comentari...
    Sí... el brau amenaçador dels moments difícils on realitat i ficció es desfan en una nova dimensió.
    Jo també et desitjo feliços dies. Segur que l'any que ve ens portara sorpreses agradables... I nosaltres les dissenyarem.
    Una abraçada forta i càlida, Pilar.

  • empiei3 | 11-12-2011

    Moltes gràcies, Brins.

    Bombolles on viu l'amor, bombolles amb l'elixir dels enamorats, bombolles de colors... o de cristalls.
    Un plaer la teva visita i les teves paraules.
    Una abraçada, de bombolles a bombolles :-)

  • empiei3 | 10-12-2011 | Valoració: 8

    Sembla mentida, tantes persones al món... i les parets, les cordes d'on pengem mentre se'ns cauen les pedretes a la cara... són les mateixes.
    Sort dels amics, les pizzes i el Messi :-)

    M'ha agradat molt llegir-lo

  • empiei3 | 09-12-2011

    Sí... els paisatges es veuen meravellosos des dels ulls enamorats. I està bé compartir-los. De nou, molt agraïda de les teves paraules, Joan

  • empiei3 | 06-12-2011

    Moltes gràcies, Maria Carme,
    A mi m'alegra haver-te trobat a tu i les teves paraules.
    Una abraçada.

  • empiei3 | 01-12-2011

    jaja, molt bo... el Ché...

  • empiei3 | 01-12-2011

    Senzilament preciós. Felicitats, Brins.

  • empiei3 | 01-12-2011

    Tot i que es tracta d'un relat, m'ha agradat molt el to poètic que l'impregna gràcies a les metàfores tan ben escollides. Una freda -per la velocitat del fred- i entranyable història d'una imatge tan nostra, de les nostres ciutats. Gràcies per acostar-nos-la, ara que ve Nadal. Felicitats... Ens veiem al teu blog...

  • empiei3 | 23-11-2011

    Moltes gràcies, Joan, per les teves paraules, pels moments invertits, per confabular-te amb els versos...
    Sort d'aquest espai que tenim per compartir tot allò que ens neix ... O dels espais on arribem per imatges seleccionades acuradament...:-)

    Felicitats a tu també per la teva obra.
    Ens seguirem, segur.

    Montse.

  • empiei3 | 21-11-2011

    Moltes gràcies pel teu comentari. M'ha fet il.lusió...
    La coïssor, com qualsevol sensació o sentiment és símptoma de vida... Cal morir per renèixer, cal tancar portes per obrir-ne de noves...

    Encantada per la teva visita. Estàs convidada a picar a la porta quan vulguis.
    Una abraçada.