AMNÈSIA

Un relat de: empiei3
AMNÈSIA.

I tornem-hi
com tu* dius,
com si res hagués succeït
i fer que les imatges
s’esvaeixin
com la feblesa
de l’escuma a l’aigua.

I comença,
i neteja, o
que la ceguesa,
o l’amnèsia
inundi el cervell,
per que el dibuix
de les petjades
sigui invisible.

Per així, algun dia
tornar
a començar,
i que la por
no ofegui
l’últim crit
de l’esperança.

Comentaris

  • Segur...[Ofensiu]
    empiei3 | 23-11-2011

    Moltes gràcies, Joan, per les teves paraules, pels moments invertits, per confabular-te amb els versos...
    Sort d'aquest espai que tenim per compartir tot allò que ens neix ... O dels espais on arribem per imatges seleccionades acuradament...:-)

    Felicitats a tu també per la teva obra.
    Ens seguirem, segur.

    Montse.

  • em sembla un poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-11-2011 | Valoració: 10

    preciós, fet amb uns versos treballats i plens d'imatges molt ben aconseguides

    et felicito i espero poder seguir compartint amb tu la poesia

    rep una salutació ben cordial des de mataró

    joan

l´Autor

Foto de perfil de empiei3

empiei3

9 Relats

21 Comentaris

6785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Quan les idees, els pensaments couen, per insignificants que siguin, escriure'ls cura, alleugereix la càrrega pesada de portar-los a dins.

http://empiei.blogspot.com