Carrussel

Un relat de: empiei3
La vida de S. era com un carrussel de cavallets. Girava i girava. Per escapar del passat i oblidar-lo com qui deixa port damunt d’un vaixell i perd l’ horitzó de la costa sense mirar enrera, va decidir viure els seus somnis. Mil nits, mil somnis. Mil somnis, mil històries. Mil històries, mil aventures. Mil aventures, mil finals. I així, per sempre, renovant-se en cada una d’elles i sense mirar enrere. Ho va triar així perquè no li quedava una altre, però de seguida, en la tranquil.litat de la seva pau interior va començar a trobar-se còmoda en aquest fil argumental abrupte i entretallat de la seva vida i la idea de permanència se li feia cada vegada més difícil, menys entrenada i més llunyana.

En algun moment hauria volgut ser d’ algú i per a algú, viure allò perdurable, la pertenença, però les batzegades, els fracassos i la mala sort la van desanimar de tal manera que va haver de reinventar-se per trobar en l’efímer l’aliment de la seva il.lusió. Si res durava per sempre havia de rendibilitzar la brevetat, el rellotge de 24 hores i exprèmer-lo per tornar a començar. I així, era feliç. No existia la desesperació, ni l’angoixa, tan sols l’ expectació de què hi hauria en la propera capsa tancada: el misteri.

Un vespre d’estiu fugisser, hi va pujar l’ O., al seu carroussel. Varen donar voltes i voltes. Contemplaren la lluna i es begueren les gotes de pluja amb les galtes l'una fregant amb l’ altra. Tancaven els ulls i eren allà junts, rodant i rient, bevent i estimant-se a llepades de foc. La S., sobtadament, va sentir el desig inesperat de voler aturar-se en el seu carroussel. Li agradava massa l’ escena com per a contemplar-la en moviment i a distància, volia gaudir-la. Li agafà la mà a l’ O. i l’ estirà amb força, per fer-lo còmplice de la serenor, del benestar, del seu amor. L’ O., amb força, es resistia i seguia rient, i tancant els ulls en aquell somni d’ estiu. L’ O. girava i girava i girant va perdre de vista la imatge de la S. Ella, sola, empassant-se l’ amargantor de les llàgrimes va comprendre de nou que era un altre final, un final massa dur d’ empassar que l’ havia sobtat, en absència de moviment, mentre l’Otto era rodant i rient al carroussel de caballets, per escapar del seu passat, oblidant-lo per viure mil nits, mil somnis, mil històries, ml aventures i mil finals, com aquell de la Savannah, tan efímer, però tan excitant. Sense mirar enrere.


Comentaris

  • La sola estrella[Ofensiu]
    empiei3 | 04-03-2012

    M'agrada, m'agrada...
    :-)

  • girant i voltant[Ofensiu]
    Onofre | 01-03-2012 | Valoració: 10

    Volia ser un carrussel
    giravoltant com l'abella;
    la noia era tan bella
    com son els àngels del cel,
    de la nit la sola estrella
    brillant com la dolça mel.

  • Volia, volia...[Ofensiu]
    empiei3 | 29-02-2012

    I ben bé, que me la treus, la pena...
    Nanit, Onofre,
    ja em direu qui sou vos...
    que en els meus ulls es fixa...

    Volia ser un Carrussel...
    :-)

  • matinada[Ofensiu]
    Onofre | 29-02-2012 | Valoració: 10

    Si mires amb la mirada
    del qui vol llegir un poema
    en la fosca matinada,
    tranquil·la, gens airada,
    dels ulls et trauràs la pena,
    ... nena.

  • Agraïment.[Ofensiu]
    empiei3 | 26-02-2012

    Onofre, tot un honor llegir amb els "meus ulls", les teves paraules cosides en un poema.
    Molta salut i inspiració!
    Montse.

  • mirant de frot[Ofensiu]
    Onofre | 26-02-2012 | Valoració: 10

    No em miris amb aquests ulls
    que em fas baixar la mirada.

    És que tens l'ànima airada
    que es fixen sense farfulls,
    son de joia cucurulls,
    o sofriment que s'esclata
    de llàgrimes caramulls?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de empiei3

empiei3

9 Relats

21 Comentaris

6755 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Quan les idees, els pensaments couen, per insignificants que siguin, escriure'ls cura, alleugereix la càrrega pesada de portar-los a dins.

http://empiei.blogspot.com