Punts...

(I)

Voldria ser pluja
per esbandir el gris
i desenfocar
les imatges de ferides en la pell.

Si fos vent
escombraria el rastre
del teu cos en el meu,
sense rastre.

En ser un llamp,
impactar la llum del blau
en la foscor
de les meves nits.

Però no en sóc,
I ni la pluja, el vent i el llamp
esvaeixen
els teus punts suspensius.

(I)

Ets punts suspensius,
llàgrimes en la pluja,
un cotxe a l’autopista
que m’avança,
el globus que s’escapa
d’entre els dits.

Una visió equivocada,
un miratge,
una olor que no recordo,
pel.lícula interior
que punxa.

Objectes tocats,
forats destapats,
crits desbocats
i un breu adéu
clandestí.