Eternitat

El teu cos, el meu…
El nostre coneixement mutu, i el desert
De la carn i la despulla de l’ànima en l’albada que sempre reneix.
L’arma de la tendresa, la fe del demà,
El gel i el foc, mirada sobre mirada,
Tacte, olor i paraules que embelleixen
Allò impossible de nomenar més bell.
La nostra saviesa i tot allò que compartim,
El temps que estem disposats a travessar,
Agafats de la mà, món als dos costats,
El teu rostre amb la meva felicitat dins,
Els meus versos al teu coll, en vena, cap a la pau...
I l’eternitat és, a la fi, una certesa.