Et parla

I quan veus algú feliç al teu costat,no tens altre remei que ser-ho tu també.T'explica coses,et diu com es sent,el que li ha passat...i et poses contenta.I llavors et demanes: ''I si fós jo?''I de sobte tot el que té aquesta tercera persona de felicitat,ho tens tu de tristor.Et demana ajuda quan ets tu que la necessites ,ella ja ho té arreglat,mig arreglat,l'has ajudat i ara li toca tornar-te el favor.Però no en té prou,ho vol tot fet i tu no li pots donar.En el seu moment no és pot endinsar en el teu món,en la teva tristor,el teu odi,la teva ràbia...no pot.Però i mentres què?Ella que et parla i tu que fas d'escoltar-la,et demana ajuda i no,no pot entendre que ets tu qui la necessita.Aleshores et mira als ulls,apagats.La seva fina veu et demana:''Què et passa?''.Tu li expliques tot,que necessites ajuda,i ella et diu que t'entén,que li ha passat,que t'ajudarà.Unes mirades silencioses estàn darrera els vostres ulls.Desapereix.Torna a parlar a explicart-ho tot,cada detall,cada paraula...tot.S'atura de parlar,et mira,la mires,li somrius i ella et torna la rialla...i de cop ja no penses en tot allò que regnava en la teva vida,aquell odi,aquella tristor...penses en el que t'a explicat.Una petita rialla t'estira els llavis de forma juganera i il.lumina la teva cara.Penses que tot el que ella t'ha explicat,potser sigui la teva única alegria del dia.

Esperes que el dia següent sigui millor ,sigui per tu l'alegria i faci feliç als altres.La persona del teu costat,segueix parlant.