Essència de primavera

Un relat de: eqhes

A mesura que passegem pels estrets camins que composen "San Julián" podem delectar-nos amb les diferents olors que emanen de tots i cadascun dels seus racons. Amb les primeres passes, la fetor dels excrements expulsats per un ramat de vaques guiades a pasturar és dissipat per la suau aroma de les roses que algú, amb subtilesa, s'encarrega de atendre a la vora del camí. Però no és l'únic lloc on podem gaudir de la dolça flaire de les flors. Per tots els carrers, a una o altra banda, petits jardins de flors molt diverses són protegits pels habitants del poble, amb la mateixa delicadesa que l'essència de primavera ens es oferta per aquests qualsevol dia a qualsevol hora. En allunyar-nos una mica, deixant enrere la fragància dels minúsculs, però abundants jardins, podem percebre la vertadera essència del lloc on estem. L'espessa flaire procedent de les abundants plantes silvestres que formen el paisatge és matisada amb pinzellades, portades per la brisa matinal, del perfum dels jardins, barrejat amb efluvis d'herba fresca, encara humida per la rosada.
Alhora que ens delectem amb el paisatge, podem fer-ho amb la fragància de primavera en què està submergit el poble en qualsevol època de l'any.

Comentaris

  • El padrí[Ofensiu]

    David, m'honora que em consideris el teu padrí relataire, com si diguéssim.

    Doncs bé, angelet, aprofito per donar-te la bemvinguda a la pàgina de relats en català més premiada la darrera setmana.

    A la teva biografia també hi podries afegir que ets membre actiu de WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura
    i d'Àmbits Cívics).

    Endavant les atxes!