En deu minuts al teu costat

Un relat de: eqhes

Deu minuts,
deu més, sense opció per tornar enrera,
estic perdut
i per més que busco la manera
no sé què és el que he de dir.

Nou minuts,
i perdo la paciència,
les paraules corren i s'escolen - quin ensurt! -
entre els dits, com les flors en primavera
brollen a l'ombra de l'astre amo de la llum.

Només vuit,
esgotats farà una estona
per paraules mal formades pel neguit
de que s'acabi el temps o perdi l'hora
i m'ho retregui negra nit.

Set - potser segons -,
on són les expressions amb que aprenia
a parlar de tu a tu a la meva mort,
a parlar d'ell sent jo a la vida
que vaig perdre en un instant?

Sis més;
deixo aquest món
que mai guanyar podré,
com no podré el teu amor
recuperar mai més, per molt que vulgui.

Cinc, quatre...
No! Més temps, necessito més...
Què serà de mi si aquest dissabte
perdo la confiança dels estels?
Vine, vull - necessito - somiar amb tu inspiració.

Tres minuts queden ja,
només tres passats de l'hora
dels difunts, de mitja nit, del avui-demà
que no em perdona
aquest oblit, ser tant covard.

Dos,
com tu i jo sols sota el cel
d'aquella nit, tots dos
sota els estels
acompanyats d'aquell petó
- un -
que fou l'últim,
com ho és aquest minut,
un instant fútil
si no puc morir havent-te tingut al meu costat.

Pum! - Silenci... - Si us plau, que ningú plori
pel noi que ha mort per trobar-se amb la xicota
que va perdre un dia de Sant Jordi
atropellada pel temps, a n'esta hora,
una estelada nit de primavera.

Comentaris

  • .....[Ofensiu]
    shine | 24-11-2005 | Valoració: 10

    que collons deu minuts, que van ser mitja hora ven aprofitats no ? sempre surt algo bonic encara que sigui sense pensar i amb poc temps ... jeje !
    no t'aturis ! un peto !!!