Descobrint Venus

Passo un segon només pel teu costat
rere un somriure clar qual teranyina,
mentre teixint valor a ma retina
et descobreixo, Venus, d'amagat.

Potser et pensaves, sí, que no et veuria;
potser no he vist, qui sap, el teu retrat;
però saber hauries que no em cal
si descobrir puc ta essència viva.

No és aquesta quimèrica presència,
ni un somni, o malson per oblidar,
sinó el màgic miracle de la vida.

Has nascut eterna, inspiració,
més bella, fins i tot, que la natura;
si no moro, ja saps que és per amor.