Espanya és diferent.

Un relat de: Joan Colom
Amb els fets que s'han produït la setmana passada (3 a 9 de setembre), ¿algú pot seguir creient que el titular de la monarquia espanyola regna però no governa i que el PSOE és un partit d'esquerra?

Dilluns, de tornada de vacances, la Mesa del Congrés dels Diputats va examinar la petició de creació d'una comissió parlamentària per investigar les declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein sobre diverses actuacions de Juan Carlos de Borbón y Borbón quan encara era monarca, formulada per diversos partits a finals de juliol. Entre aquestes actuacions hi havia el cobrament de comissions per l'adjudicació a constructores espanyoles de l'AVE de La Meca a Medina, l'existència de comptes bancaris a Suïssa, a nom d'un cosí, i el paper de testaferro de la mateixa Corinna en altres efectes patrimonials.

Doncs bé, el fet excepcional que l'actual partit en el Govern de l'Estat no controli la Mesa del Congrés aquest cop no va donar lloc a enfrontaments: només a l'endemà, dimarts, el PSOE s'arrenglerava amb PP i Cs a l'hora de vetar la comissió sol·licitada, al·legant que la immunitat jurídica del monarca, proclamada en la Constitució, convertiria en paper mullat la informació recollida i les conclusions de qualsevol comissió ad hoc. En dies successius, la Fiscalia Anticorrupció demanava arxivar les cintes amb les declaracions de Corinna i l'Audiència Nacional li ho concedia, ordenant el sobreseïment provisional del cas.

Ja és prou fort que un cap d'estat tingui el privilegi d'escapar a l'acció punitiva de la Justícia en cas d'haver-se-li provat fets delictius, però fins i tot impedir que la seva actuació sigui investigada, per saber-ne la innocència o culpabilitat, això ja és un frau a la sobirania popular, tan invocada quan els convé.


Comentaris

  • Parole, parole[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-09-2018 | Valoració: 10

    Aquesta Espanya que aprèn massa ràpid d'Itàlia, que protegéis en excés els seus ultres, perd en el raonament. De moment, el PSOE tan sols té bones paraules, però no acaba de concretar res. El cas de la monarquia és un retrocés històric. PSC, PSOE, qui us ha vist i qui us veu! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Malauradament[Ofensiu]
    Jam Malson | 22-09-2018

    Espanya, un país molt modern i molt democràtic. Un país on el monarca és inviolable alhora que la plebs pot ser violada per davant i per darrere. Un país on els polítics de ment patriòtica espanyola fan i desfan alhora que els polítics no assimilats han de caminar amb cara de preocupació per la corda fluixa. Un país on la Justícia, potser per no ser cega sinó bòrnia, dels justos en fa pecadors i als pecadors els converteix en farsaires. Un país on es fa bandera de la seva Sacrosanta Constitució quan molts dels drets que s'hi recullen són poca cosa més que microrelats de ciència-ficció. Un país on la mentida esdevé veritat absoluta i de la pulcra veritat se'n fa paper de vàter. Si, és cert, Espanya és diferent, malauradament.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-09-2018

    "Spain is different" era un eslògan publicitari promogut el els anys seixanta del passat segle pel llavors Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne.

    Jo també sóc republicà, però entenc que alguna diferència hi ha entre una monarquía absoluta i una de parlamentària, en què se suposa que la sobirania resideix en el poble. Teòricament aquest és el cas d'Espanya.

    El Marroc és un regne amb parlament. Suècia també. En una gradació entre ambdós paradigmes, caldria veure on se situa realment Espanya.

  • Soberano[Ofensiu]
    kefas | 20-09-2018


    A més de a un conyac, anomenem soberano a qui té l'autoritat suprema. Si hi ha soberano no hi pot haver soberania, ni popular ni d'altra mena.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: