Esglaons

En lloc dels pocs esglaons de davant de l’entrada del vell hospital, trien la rampa que baixa en tres trams de més de sis metres cadascun. Van a un ritme molt lent, amb passes curtes però regulars. Ella coixeja i s’agafa amb les dues mans al braç dret de l’home. L’esquerre el duu penjat en un cabestrell blau. Tots dos tenen els cabells blancs com la neu sota el sol i els ulls serens.

En arribar a baix, es miren i un d’ells diu: Tornem-hi? L’altre inclina el cap i, sense parar, sense veure’m, sense por, sense dubtes, comencen a pujar de nou els pocs esglaons de davant de l’entrada del vell hospital.