Encadenada

Un relat de: joomateixaaa
Aguantant els teus crits, plena de dol i llàgrima, la musica segueix sonant i jo segueixo odiant-te. Tota la vida esperant aquest moment i per fi ho he fet, m’he revoltat. N’estava farta de tanta misèria, tant dolor i tantes ordres.

Molts pensaran que no he aconseguit res, que simplement he perdut posicions, però no, he aconseguit dos anys menys per a començar a viure.

Encadenada potser, he vist la porta de sortida, no sé si aguantaré, on aniré ni què ni com ho faré: només sé que m’allunyaré d’aquest lloc i, molt lluny d’aquí, començaré a ser feliç.

Només em sabrà greu els anys que m’han faltat per a viure i potser també algunes persones que no podré oblidar com a tu, tant en el millor sentit com en el teu, tu ja m’entens malauradament. Em fa gràcia que qui m’ha ajudat a revoltar-me contra tu has estat tu mateix: per tant, tu també m’ajudaràs  a deixar-te i a poder ser lliure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joomateixaaa

joomateixaaa

23 Relats

8 Comentaris

8529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Escriptora entre ruÏnes d'un planeta explotat. Estudiant de la vida.

Penso que penso però no sé si penso.

SOM ART.